Quan vivia a Espanya, als anys 80 del segle passat, un veí meu a Madrid, Tinent-Coronel de cavalleria llavors retirat em va contar una anècdota sobre Alfons XIII que volia expressar el caràcter franc, obert, fins i tot "campechanu" de la seva majestat. En realitat mostrava el servilisme i l'abjecció en què viuen els espanyols, sense dignitat personal ni un xic d'autoestima. Un company del meu veí acabava de ser pare per onzena vegada i en unes maniobres militars el va comentar al rei, que va dir: "Sí, senyor **** (aquí el nom de l'"afortunat"), onze xicots. Ets un home, em cago en deu!" Al que el militar va respondre: "Majestat, pel mateix preu, cagueu-vos als onze".
70 antics importants càrrecs polítics, exministres, exsecretaris d'Estat, directors generals, ambaixadors i grans cantelluts de les Índies, tots/totes absolutes nul·litats a la vida civil, gent sense la més petita rellevància o utilitat per als seus coetànies han signat una carta oberta a favor del rei emèrit quan aquest s'ha fugat del regne que havia jurat no abandonar mai. Diuen que ha prestat els millors serveis a Espanya i que aquest malaurat país mai no havia mai conegut un període d'estabilitat, progrés i riquesa com el que va conèixer sota el seu regne. Sobretot per a ell, que va pujar al tron sostingut per un genocida, sense patrimoni conegut i el va abandonar quaranta anys després amb una fortuna incalculable, obtinguda per procediments il·lícits i immorals, és a dir, robant. I això és públic i notori des de fa molt temps. Tothom ho sabia. Palinuro va denunciar-ho fa més de set anys, el 2013: "És impossible que l'opinió pública ignori tants óssos, elefants, milers de milions de fortuna segons Forbes, tractes foscs amb la Hisenda pública, amigues íntimes de propera residència, gendres presumptament lladres, familiars amb assumptes amb la justícia, iots, intervencions gens afortunades o directes ficades de pota diplomàtica o de l'altra" (La seva majestat el rei d'Espanya). El 2013 i, des de llavors, l'ha repetit moltes vegades, fins avui mateix.
Com el que senti plover.
Els espanyols accepten de bon grau que un rei indigne es cagui en tots ells.
I per això els seus representants de la dreta i l'esquerra, els seus "bons ciutadans" signen una carta per fer costat a aquest pocavergonya, aquest brètol que cap d'ells voldria per gendre. I no només l'han signat setanta llepaculs del Borbó, sinó que, al camí fins a la Zarzuela, 40 càrrecs més han trobat adient afegir la seva signatura.
"Cagueu-vos als onze, majestat".
Però això han sigut les dretes espanyoles, oi? Les esquerres són una altra cosa i, sempre que es planteja la qüestió d'aquesta emmerdada corona, aquesta monarquia més podrida que els "putrefactes" de Dali i García Lorca, tracten de distanciar-se del suport desvergonyit a aquest home i família sota tota sospita. I com o fan? Abstenint-se, és a dir, amb la forma més covarda d'acció política. Com deia Carl Schmitt (avui tant à la page com fa més de cent anys) la política és un joc d'amic/enemic i abstenir-se en un conflicte polític és una forma covarda d'actuar.
És el que ha fet l'esquerra catalana dels Comuns/Podem, la delegació d'UP en Catalunya i la indescriptible senyora Colau. No podien votar a favor de la moció de JxC i ERC per què els seus aliats no s'ho permeten. La catalanofòbia de l'esquerra catalana l'ha convertit en ostatge de la dreta de C's. Això no té importància des del punt de vista d'Ada Colau que no pensa en res més que a seguir a la poltrona, cobrant un gran sou per aturar l'independentisme i embrutir Barcelona. Però la seva organització i els seus aliats de Podem han de trobar alguna altra raó per a l'abstenció que no sigui la pròpia butxaca. La raó que addueixen és que JxC i ERC presenten la moció antimonàrquica només que per desgastar el gobierno més progressista de la història d'Espanya.
Un gobierno que no només no ha derogat la llei Mordassa, sinó que es finança amb les multes abusives recaptades amb ella. Un gobierno que impedeix tota mena d'investigació dels delictes de l'exrei i la seva família, un gobierno que encara persegueix les "ofeses" a la corona i ha estat còmplice en la fugida de l'exrei lladre.
