Amb motiu de la mort de Brigitte Bardot, la responsable de cultura de la revista Vogue, Emma Specter, ha escrit una necrològica tan esbiaixada, injusta i cruel contra ella que produeix autèntic fàstic. No es tracta que, com es diu sovint, no s'hagi de parlar malament dels morts. Palinur no creu que això sigui respectable. Dels morts, com dels vius, se'n pot parlar malament, bé o com es vulgui. No en faltaria més. Si no es pogués parlar malament dels morts, la història seria un llibre en blanc.
La qüestió no és parlar bé o malament, sinó fer-ho amb justícia. I això és el que falta a dojo a la necrològica. Fins al punt que molts diuen que la peça està dictada per l'odi i l'enveja i fan comparacions entre el generós físic de Specter i el no menys generós (tot i que per altres conceptes) de Bardot. Però això tampoc no és acceptable. És un adhominem inaceptable.
Aquí el que importa és si el que diu Specter és just o no. La resta, sobra. I no, no ho és. Specter acusa Bardot de tres qüestions que troba inadmissibles: la seva islamofòbia, el seu sexisme i el seu extremisme polític de dretes. Els dos darrers pertanyen al terreny dels drets i opinions de les persones. No és clar què és el “sexisme” de BB, criticat per la senyora Specter, però ni això, ni ser d'extrema dreta converteixen ningú en objecte de condemna per si mateix. Sobretot si hom pensa, en canvi, que ser d'extrema esquerra és correcte.
El que és greu, repulsivament injust, és l'acusació d'islamofòbia, com si aquesta actitud fos tan objectivament condemnable com la necrofília o la pederàstia. I no, no ho és. Com a especialista en cultura, Specter hauria de saber que aquest terme és una fabricació propagandística del terrorisme islàmic, sense cap base racional ni fàctica, destinada a impedir i il·legalitzar tota crítica a l'islam. Una cosa amb què la senyora Specter estarà d'acord, però els altres no estem obligats a compartir.
El brut exabrupte de Specter contra Bardot coincideix amb una nit de Cap d'Any especialment sinistre a Europa, on s'han produït agressions terroristes amb desenes, centenars de ferits, vandalisme, terror i propietats destruïdes per la barbàrie islàmica a Berlín, París, Estrasburg, Amsterdam, Anvers, Rotterdam, Florència, Milà, Brussel·les, ciutats pràcticament en estat de guerra.
Crida l'atenció que els mitjans occidentals, tots comprats per la mateixa gent que té Specter vomitant bilis contra Bardot, ho minimitzin, ho silenciïn, ho amaguin. Igual que silencien i amaguen la revolució en marxa a l'Iran.
Si l'Iran cau, caurà la font més important de finançament del terrorisme islàmic
I caldrà preguntar-se què diran ara els antisemites de Podem o els pseudoperiodistes com Joan Roura, TV3, CatRadio, etc, quan tota la misèria de la propaganda propalestina i islamòfila quedi al descobert.
