Però AC no para de créixer en expectativa de vot i Orriols es perfila com la guanyadora a les eleccions municipals del 2007 i les autonòmiques del 2028, si no s'anticipen a causa de la degradació de la política espanyola i catalana.
Degradació és la paraula.
Catalunya, asfixiada sota l'espoliació espanyola i la corrupció socialista és un desastre sense pal·liatius. Illa, aquell que va prometre abaixar-se el sou i s'ho ha pujat, s'acaba de quedar sense la mà dreta, que va camí de la presó com a presumpte delinqüent, però no dona cap explicació, igual que es nega a responsabilitzar-se dels desastres de la seva nul·la gestió i la corrupció del seu partit i el dels seus amics d'ERC, la punta de la qual és la DGAIA. Pres de la ràbia, només sap insultar Sílvia Orriols sota la mirada complaent del manso Rull. Sobretot quan l'alcaldessa de Ripoll l'acusa de comprar trànsfugues a canvi de diners públics.
Al mig de tanta degradació, els enemics d'Orriols rivalitzen a veure qui aconsegueix frenar el seu ascens. Entre els més emprenyats, el pamflet antisemita subvencionat VilaWeb se sol emportar el palmell de l'orriolofòbia, denigrant-la sistemàticament i sense deixar-la parlar mai. Els mitjans audiovisuals són autèntiques màquines d'escopir odi (sí, aquell odi que atribueixen a tots els altres) contra l'única candidata catalana i catalanista de paraula i obra.
Que aquesta és la característica essencial d'Orriols, l'autenticitat, cosa que la gent sent intuïtivament en un món de falsaris i estafadors, estil Gabriel Rufián, Ada Colau o de “feministes” com Irene Montero, el mèrit de la qual no és altre que haver-se ficat al llit del cap de la banda per enfilar-se al poder.
Lil·liputencs rabiosos, aferrats a micròfons, com Ustrell, Basté, Terribas abocant insídies dia rere dia. Els seus esbirros li tendeixen entrevistes-trampa amb el pitjor ànim i surten escaldats car no aconsegueixen altra cosa que augmentar el prestigi de l'única diputada que té el valor de denunciar la barbàrie musulmana a què tots els altres ja s'han rendit. Els moros de la fundació Ibn Battuta, una de les guinguetes finançades amb diners públics per islamitzar el país, la van denunciar per odi als immigrants, però la denúncia està arxivada. La mateixa fundació presumptament implicada en casos de frau.
Les Tània Verges, els Jordi Grauperas, els Colomines, els Lluís Llacs, els David Cids i altres batracis del botiflerisme proveeixen el soroll de fons que acompanya l'aspre, però heroic, camí d'Orriols cap a la Ítaca de la independència.
