Miro les intervencions parlamentàries de Sílvia Orriols a Twitter. Mai veig aquesta buina de propaganda erki sociata de TV3 ni escolto la ràdio del règim.
Els seus parlaments són peces d'una oratòria elegant, rigorosa, en un llenguatge que entén tothom i versen sobre la realitat que viu la gent. Res de la xarlataneria dels altres diputats quan es barallen entre si a veure qui diu la mentida més grossa i més avorrida. Encara que sempre guanya el trist buròcrata Illa, senyor de “i tu, més”.
Les seves peces es poden nomenar pel seu contingut, com les de Ciceró. Així, la seva al·locució Contra la DGAIA símbol de l'abjecció dels mitjans de comunicació que la continuen silenciant, posa al descobert l'estructura corrupta i mafiosa de la governació catalana.
La seva resposta a l'amonestació pública que se li ha fet, Adversus Josefus Rull, destrueix la mateixa legitimitat de l'acte sancionador en haver-se emparat aquest en els valors constitucionals. Els sancionadors tenen tan poca fe en la seva pròpia legitimitat que han de recórrer a una instància superior que, com a independentistes, repudien.
La Refutatio Parlonis o refutació de la consellera d'Interior arran dels actes vandàlics dels musulmans (majoritàriament) a França és insuperable. Aquesta ben pagada inútil ja no pot parlar de brots psicòtics i segueix sense explicar perquè només tenen brots assassins els musulmans, però no els cristians, els budistes, els sintoistes i, que déu em perdoni, els ateus. Que demani ajuda als periodistes a sou per amagar la barbàrie islàmica i seguir enganyant la gent amb el rotllo de la manifestació estudiantil per les qüestions de l'ensenyament, la inflació
La decisió adoptada pel govern italià és el primer pas cap a l'alçada de l'amenaça que el pacte de l'esquerra i l'islam suposa per a Europa. Cal esperar que es generalitzi si volem conservar la cultura occidental contra els bàrbars musulmans i els seus aliats els analfabets de l'esquerra woke.
L'atac al vel islàmic Damnatio velaminis com a símbol de la misogínia islàmica és irrefutable. Els restants 133 parlamentaris estan d'acord en el seu fur intern, però, com que tots es juguen la paga de la màfia partitocràtica, inclosa la que ho porta, diuen que és un element religiós. Orriols continuarà argumentant contra el vel islàmic, molt en línia amb la jurisprudència europea, que considera l'islam incompatible amb democràcia. No li caldrà mencionar expressament la diputada del mocador al cap. Tota crítica legítima al vel estarà sempre personalitzada, però no per la senyora Orriols sinó pel partit que, per càlcul electoral, va decidir posar una de les seves diputades en aquesta indigna situació de ser el símbol d'una ideologia politicoreligiosa incompatible amb la democràcia per diners.
