El papat és una institució única. L'Església catòlica compta 267 papes fins avui, des de Sant Pere. És l'organització religiosa i política més antiga de la història si se n'exceptua l'imperi egipci. Aquest va canviar diverses vegades de forma, però no l'Església catòlica, que fa vint segles substancialment idèntica a si mateixa. En tant de temps ha complert moltes funcions. Però la més important (des d'un punt de vista no teològic) la més perdurable és haver estat la mestra d'Europa.
Novalis, en els seus rampells romàntics, deia que Europa era la Cristiandat. I el diputat conservador, Juan Donoso Cortés, advertia que tots els conceptes polítics de la seva època (segle XIX) eren conceptes eclesiàstics secularitzats, visió que li manllevaria Carl Schmitt per a la seva Teologia Política.
En aquesta tradició de magisteri s'hi ha instal·lat Lleó XIV, el nom del qual enllaça amb Lleó XIII, el de la Rerum novarum i la doctrina social de l'Església. Extrems que l'actual pontífex recorda sovint. El seu ensenyament, per entendre'ns, és el que podríem anomenar un digest woke. Els seus llargs anys de servei apostòlic al Perú, país la nacionalitat del qual ha adoptat, juntament amb la seva originària nord-americana, l'ha abocat al món dels populismes.
El papa sosté que els cristians i els musulmans poden viure junts i ser amics. És un enunciat no només contraintuïtiu, sinó contra fàctic. D'on treu el Sant Pare que això sigui possible? No serà de la raó, incapaç de cohonestar principis antagònics. I tampoc de l'experiència que indica més aviat el contrari. Només el pot venir de la fe, única llum que uneix “el cel i la terra”, segons assegura a la seva encíclica Magnifica Humanitas, d'aquest any.
I encara sort que diu que els cristians i els sarraïns podem conviure, en el terreny de la possibilitat i no diu que hàgim de conviure. Això ja seria temptar la paciència del poble de Déu i potser del mateix Déu.
A banda de llegir la Rerum novarum, el papa faria bé familiaritzant-se amb el contingut del llibre Milestones ("mil·liaris", "etapes") best-seller als països musulmans. Va ser publicat per l'influent intel·lectual egipci Sayyid Qutb, el 1964, dos anys abans que Nasser el manés penjar, donant-li així l'aura del martiri. Aquest teòric dels “germans musulmans” diu que “l'islam no pot acceptar barrejar-se amb la Jahiliyyahh (és a dir, allò que no és l'islam i és corrupció, és a dir, nosaltres), ja en el seu concepte, ja en les formes de vides que es deriven del concepte. O preval l'islam o la Jahiliyyah; l'Islam no pot acceptar o acordar una situació que sigui mig islam i mitjana Jahiliyyahh". (p.146)
No sé com es pot conviure amb qui no vol conviure amb tu, sinó exterminar-te.
Ni que m'ho expliqui el papa de Roma.
