Des de Waterloo, el MHP Puigdemont, el burgès reaccionari, fill d'un pastisser de poble, li censurava les seves maneres "barroeres" furgant en el complex de classe del noi. Com si volgués transmetre-li el seny i les bones maneres catalanes. Al capdavall, l'home és el portaveu d'un partit catalanista, oi? Clar que tampoc té cap sentit abocar margarides als porcs.
La feina, en castellà, com volen els seus seguidors i votants. Els noms dels juntaires, sòrdids representants del capitalisme mundial (i, probablement, jueu) van sortir al ludibri públic. I quedaran als annals de la ignomíni gravats al foc de la indignació rufianesca. Com un fumage de la justícia social.
L'espectacle es coronà amb una escalada semiòtica, exhibint el bitllet de cinquanta €, com a bandera dels juntaires. Fer valer la iconografia en comptes del discurs racional, basat en el llenguatge, és propi de pobles primitius. I té perills. L'ad hominem és un mirall. Algú que cobra 140.000 € a l'any, quan no guanyaria ni la cinquena part al mercat, no és qui per parlar de la cobdícia aliena.
Està lleig acusar els altres de fer el que tu fas. Encara que s'ho mereixin, per obstinar-se a ser “els altres”, com l'elusiu Altre de la filosofia postmoderna, i no seguir-te a tu. Però cal tenir cura amb què s'associa la pròpia imatge. Ves per on, ara el famós "follow the money" de la gola profunda de Watergate té un referent en el mem de la il·lustració, que es va fer viral a les xarxes.
Entre el públic que aplaudia, els més fervorosos, els representants de la partitocràcia d'esquerres, el PSC, ERC, Comuns i CUP, tots ells especialistes a fer el contrari del que prediquen. Així, directament, sense dissimular-ho, sense explicar-ho, sense justificar-ho i, per descomptat, sense admetre cap responsabilitat pels seus fets. Poden permetre-ho perquè el que prediquen té de tal manera arrabassat el cor i la cartera de la major part dels periodistes que aquests no saben parlar d'una altra cosa. Per això mateix, els articles periodístics són cròniques taurines sobre la feina del "destre de Santako". Les subvencions es reparteixen en proporció a la lleialtat dels cronistes.