La publicació del menjòmetre ha provocat un escàndol majúscul.
De sobte, s'ha vist que la partitocràcia catalana és una banda de lladres i estafadors que fa anys que roba centenars de milions d'euros de les més variades formes: subvencions, endolls, malversacions, dilapidacions, mossegades, comissions, estafes, purs robatoris de diners públics.
És la classe política catalana. Polítics professionals amb uns sous i privilegis estratosfèrics, molts dels quals s'han fet milionaris als càrrecs, tot i que, per regla general, són uns indocumentats i uns incompetents absoluts.
I ho han pogut fer perquè tenen literalment comprats tots els mitjans de comunicació, dedicats a ocultar les malifetes de la classe política, enlairar els seus inexistents mèrits i censurar, vetar i insultar les veus crítiques. És el més semblant a un règim comunista que he vist.
El sistema polític català és més corrupte que l'espanyol. I sé de què parlo.
L'amable lector em disculparà si dic que ho aviso des de fa gairebé vuit anys. Ni el govern just, ni la independència ha importat mai un pebrot a la partitocràcia del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.
Quan vaig començar a denunciar-ho, la reacció va ser fulminant. Se'm va excloure de tots els mitjans audiovisuals i escrits i només em va quedar el Món, d'on també van acabar fent-me fora fa poc per ficar-me amb el profeta.
I vaig patir una campanya d'assetjament a les xarxes com no he vist igual: injúries, calúmnies, insults, amenaces de mort. Tot això molt abans que es despertés l'actual sensibilitat sobre el que anomenen odi a les xarxes. Van ser centenars d'atacs. Tinc molts arxivats, no tots, perquè seria impossible, però sí una gran quantitat.
Els pocavergonyes de TV3, començant per aquest impresentable presentador, Cruanyes, i els “ideòlegs” de la banda diuen que denunciar aquesta immensa corrupció és fer el joc a l'extrema dreta i caure en la demagògia de l'antipolítica. Com si es pogués anomenar “política” el femer de la Generalitat.
El país s'ha omplert de veus indignades. I està bé que així sigui a veure si per fi aquesta banda de lladres paga judicialment les seves malifetes o, si més no, pateix el ludibri públic. Tot i sense oblidar que molts dels que avui s'esquincen les vestidures (després d'anys de silenci) esperen agafar el relleu del robatori.
Però la justícia mana donar a cadascú el que és seu. Fa vuit anys que denuncio aquesta farsa en solitari, sotmès a un ostracisme al que tots aquests lladres donen suport. Pagament que he rebut per traslladar-me a viure aquí, a donar suport a la independència de Catalunya.
Els espanyols no l'haurien fet millor.
