Com si calgués. Durant aquest mes, el seu escapçat govern ha estat tan caòtic, incompetent i irresponsable com quan ell estava al capdavant. Ningú ho ha trobat a faltar, tret d'alguns columnistes de la premsa subvencionada als quals els van permetre preguntar després de tres setmanes d'absència que on era el cap, el que paga les mossegades. Realment, podia haver seguit amagat fins al final de la legislatura.
Però torna ple d'energia, segons diuen els seus obedients subordinats, disposat a agafar les regnes del govern, enarborar el dit amenaçador i dir les habituals vulgaritats al Parlament, vaticinant les penes de l'infern per al seu malson, Sílvia Orriols.
Si de debò volgués que algú ho prengués seriosament, podia començar per complir aquella famosa promesa de baixar-se el sou que va fer al seu dia i de la qual no s'ha tornat a acordar. Em jugo una balisa que no ho fa. Gratar-se la butxaca no forma part de la seva educació sentimental i aquest vergonyós incompliment dona una pista de l'esperit amb què abordarà la nova etapa de govern.
Estarà a l'alçada dels seus consellers, a qui haurà de donar suport perquè, tot i ser uns lamentables inútils, són millors que ell. Inclosa aquesta inenarrable consellera de la qual Junts demana la dimissió, amb tanta esperança que es produeixi com que el seu cap es baixi el sou. Per no parlar de la de sanitat que fa xantatge als metges perquè enviïn a la feina els pacients amb 40º de febre si volen cobrar llurs emoluments. O aquesta altra consellera volant que, com que viu a Madrid, no té temps d'acabar amb la presumpta corrupció de la fundació més responsable del no menys presumpte robatori de la DGAIA.
La seva secreta ambició és aconseguir uns pressupostos que li serviran per fer mèrits davant del seu cap Sánchez que, de moment no en té. Així provarà com Catalunya sempre compleix la seva obligació moral de ser l'avançada de Castella. Compta amb el suport d'Oriols Junqueras, el que estima Espanya i, per això, està disposat a retirar tots els inconvenients i facilitar l'aprovació dels comptes de la colònia a canvi d'endollar un parell de centenars més de militants de l'esquerra independentista. Aquesta esquerra que el camarada Rufián vol aglutinar en un gran front popular per defensar els seus sous estratosfèrics que cobren per aconseguir que els invasors musulmans -que ells anomenen immigrants- netegin de fatxes la pàtria espanyola.
Amb la tornada del president invisible es visibilitza la misèria en què està sumida Catalunya gràcies a ell i els seus aliats “independentistes”.
