Per a les eleccions catalanes del 2017, com soc més aviat d'esquerres, la CUP em va demanar anar a la seva llista en un últim honorífic lloc. No va poder ser perquè encara no estava censat a Catalunya. A les eleccions generals del 2019, ja censat, Gabriel Rufián em va trucar per demanar-me que fos a la seva llista també en darrer lloc. Li vaig preguntar per què no hi havia una única llista independentista i em va contestar que la CUP ho rebutjava. Em va enganyar, cosa que he vist després que fa sovint. El vaig creure i vaig acceptar anar a la llista d'ERC perquè pensava que era un partit independentista. També fals.
Al primer acte electoral al qual em van convidar a Barcelona, vaig dir als congregats el que pensava: que el més important era votar per la independència i que, si no ho volien fer per ERC, que ho fessin per qualsevol altre partit sempre que fos independentista, que l'important era la unitat independentista.
Ja no em van convidar a cap acte electoral més. Mentrestant, no vaig trigar a adonar-me que aquella gent d'ERC no era independentista. Simulava ser-ho per atraure vots, però, en realitat eren una mena de neocomunistes espanyols només interessats en els seus càrrecs i els seus sous. Tenien muntada una estructura partidista tancada, composta per gent incrustada als càrrecs públics, una forma de PRI mexicà que funcionava patrimonialitzant l'administració pública i com una maquinària electoral que servia per mantenir els militants i les seves famílies. El seu independentisme era fictici. El seu veritable interès era tenir influència a Madrid i controlar el poder polític i mediàtic a la colònia, cosa que han aconseguit.
I se'm va acudir dir-ho, amb el qual vaig aconseguir que, a més de no convidar-me a més actes electorals, m'aïllessin i m'excloguessin de tots els mitjans. Abacus va deixar de publicar els meus llibres, fins i tot de vendre'ls. Vaig patir una campanya d'assetjament i difamació a les xarxes amb calúmnies i insults difícils d'imaginar (per sort, en tinc molts registrats) fins i tot amenaces.
Han passat els anys. Avui hi ha una operació de Rufián de muntar un front popular espanyol amb el suport entusiasta d'aquest comunista ibèric pota negra Tardà i l'habitual i ambigu suport de l'esperit jesuític i profundament espanyol de Junqueras. Ja és clar fins i tot per als més negats que aquests tres quintacolumnistes són contraris a la independència de Catalunya i l'únic que els interessa són els seus sous i les seves posicions de poder a l'entramat colonial espanyol a Catalunya.
És incomprensible que cap persona independentista pugui votar per aquests tres estafadors que han muntat una estructura partitocràtica de dominació a Catalunya que domina totes les esferes socials i es basa en el veto i l'amenaça als discrepants, així com la complicitat amb el poder de l'ocupant colonial.
Tot i totes les persecucions, ostracismes i calúmnies, encara penso que la independència és una qüestió de supervivència de la nació catalana, però s'haurà d'aconseguir derrotant aquesta troica de pocavergonyes i tots els que els fan el joc dins i fora del seu partit.
