La ciutat conté l'alè. El xèrif Illa s'haurà d'enfrontar sol, no només als homes del malfactor Frank Miller, sinó a tots els diputats de la cambra, inclosos els del seu propi partit. Té un mes per preparar-se. Pot aprofitar i sortir d'incògnit com és llegenda que feia el califa Harun-al-Rashid per conèixer de prop la vida i les tribulacions del seu poble. Així sabria si hi ha burques i nicabs o no pels carrers i no hauria de parlar d'oïdes.
La compareixença es fa a instàncies de Junts formulades contundentment pel diputat Vergés. Tots els grups parlamentaris s'han sumat amb entusiasme, uns per a semblar que controlen el govern al qual s'oposen i els altres per a semblar que s'oposen al govern que controlen. L'adhesió del PSC és producte de la cortesia parlamentària. En qualsevol cas, serà una bona ocasió perquè els diputats atenguin els debats i deixin de mirar els mòbils.
Per cert, aquests són els que després, revestits d'autoritat pedagògica, prohibeixen els mòbils a les aules de secundària. El cinisme del legislador és fabulós.
La petició està motivada perquè els peticionaris diuen que la situació de Catalunya és de “col·lapse”. Suposo que és ressò del famós programa de Ricard Ustrell, que va durar una estona. També el col·lapse de Catalunya fa temps que es produeix. És injust que només es demani la compareixença d'Illa. En realitat, des de començament de mandat no ha fet més que gestionar malament el desastre que li va deixar en herència el seu antecessor i l'antecessor de l'antecessor. Haurien de comparèixer tots tres. Els reglaments no tenen cor.
És veritat que la incompetència del govern Illa es fa palesa cada vegada que es mou. Però cal preguntar-se què es pot fer amb un escàndol com el de la DGAIA o la catàstrofe de les comunicacions. Els transports públics no funcionen i els ideòlegs wokes tenen els cotxes en procés d'extinció. Tampoc no es pot esperar gran cosa d'un govern que ha heretat més de dos-cents càrrecs del partit del govern anterior. Hi ha inoperància per excés de personal i de despesa.
Només l'episodi de Parlon-Trapero ja donaria lloc a una compareixença, fins i tot un cessament fulminant. Però no passarà res d'això. La impunitat del govern català és com la de l'espanyol; el seu president és un alter ego de Sánchez a la colònia.
El xèrif Illa està sol, però no corre cap perill. Els seus adversaris parlen de “col·lapse” de Catalunya, però la realitat és que fa any i mig que el toleren en estreta col·laboració amb el govern. Que no hi ha hagut cap oposició i, per tant, són tots responsables del “col·lapse”.
Fixeu-vos en la mentalitat: el que vota contra els pressupostos de la Generalitat, Junqueras, perquè no ha aconseguit el 100% de la recaptació de l'IRPF, diu, tanmateix, que s'hi pot comptar per aprovar successives ampliacions de crèdit amb l'argument que així s'aconsegueixen més diners. Que la pela és la pela.
