Fa una setmana que els portaveus del govern i els seus periodistes a sou diuen que la legalització dels 500.000 no és compra de vot, que és un bulo de l'extrema dreta; i arriba aquesta noia incendiària i els descobreix les intencions.
Per cert, servidor ja ho deia al Youtube 2025 (minut 9:20), que l'esquerra vol la immigració per comprar els vots dels immigrants.
M'agradaria saber què pensa el president Sánchez de Irene Montero. El mateix president que unes hores abans va sortir per la TV en un vestit impecable i un impecable anglès, amb una mise en scène subliminalment fàlica a explicar en to mesurat les seves intencions. A explicar-les a Elon Musk i, de passada, al món sencer, especialment l'Àfrica i l'Àsia: Espanya, My Lord, és terra d'acollida.
Fraga va deixar dit que Espanya és diferent. I Sánchez ho prova. Mentre que els altres restringeixen la immigració per considerar-la perillosa, ell la fomenta i la considera beneficiosa.
Però el més important és saber si fa seves les paraules d'Irene Montero. Els crítics de Sánchez l'acusen de contribuir a la islamització d'Espanya i comprar vots. I això és el que proposa Montero a veu en crit: baixar-se al moro a la recerca de vots.
Aquesta còmica parella de dones ultrabolxevics, Montero y Belarra, viu de repetir dogmes de l'esquerra antediluviana. Es posaren en contra de la guerra d'Ucrania com si es tractés de la primera guerra mundial i ara parlen de que el vot és censitari, como als temps del Conde de Romanones. Estan rabioses perquè el Congrés els ha tombat el seu pla de continuar confiscant la petita propietat amb el famós decret òmnibus i treuen tota la bilis que porten a dins.
En fer-ho, deixen al descobert allò que en realitat són. Aquesta senyora, Montero, que és on és perquè el seu marit la va posar allà, dona lliçons de feminisme a tot arreu quan és el que els nostres avantpassats anomenarien una “mantinguda”. I no només això: s'instal·la en una mansió de luxe, porta els fills a un col·legi privat prohibitiu, cobra 130.000 euros de diners públics i va per la vida arengant les masses a assaltar la fortalesa del capitalisme.
És ben clar que aquesta esquerra hipòcrita és la mateixa que regnava a les satrapies comunistes, la que regnava a Veneçuela i regna a Cuba: la casta governant vivint al luxe i el poble a la misèria.
Però el pitjor de tots, el més ladí, esmunyedís i mentider és Sánchez. Aquest subjecte abans de pactar amb Podem, ho va intentar amb Ciutadans el que ens dona una idea de la força de les seves conviccions. Ara no ha tingut escrúpols a jugar amb les pensions per fer xantatge a les altres forces polítiques i aconseguir que li aprovin els seus deliris confiscatoris.
És difícil ser pitjor persona.
