Europa ha viscut sota l'amenaça militar de l'islam durant mil anys, des del segle IX fins a finals del XIX i primers del XX. Un mil·lenni de confrontació ha acabat impregnant l'ànima europea, des de les croades (Godofred de Bouillon és un dels “nou de la fama”) fins a la mort de Byron a Mesolongi en lluita per la independència de Grècia davant dels turcs.
Desmembrat el seu imperi després de la Primera Guerra Mundial, Turquia va deixar de ser una amenaça. L'islam, però, va tornar a la via militar a partir del 1948 encara que va concentrar el foc a Israel i així continua setanta-cinc anys després.
Ara, l'agressió islàmica a Europa no ve per la via militar (tret dels atemptats terroristes), sinó per la civil. Immigrants i refugiats per milions són una invasió. Una invasió que aspira a imposar un règim totalitari mitjançant la demografia.
Compta per això amb una cinquena columna de l'esquerra woke hegemònica als governs i als mitjans de comunicació. El seu relativisme cultural tanca els ulls a l'evident instrumentalització de les institucions de l'estat de dret per una ideologia que pretén abolir-les.
Els historiadors del futur, si en el futur hi ha historiadors, desentranyaran per què vol Occident suïcidar-se. Ara el més urgent és frenar la islamització. No es pot admetre sense res més governants musulmans per als quals la religió i l'estat són el mateix. L'esquerra haurà de passar comptes de la seva infame aliança amb l'islam.
Ironies del destí, Occident s'islamitza mentre l'Orient s'occidentalitza. Aquesta és la importància de la revolució a l'Iran. Des de la independència de Grècia el 1833 serà el primer país a alliberar-se del jou musulmà. Els perses no són àrabs i la seva religió, el mazdeisme o zoroastrisme, va ser substituïda per l'islam a partir de la conquesta de l'imperi sassànida cap a l'any 650. Si triomfa la revolució, posarà fi a la dictadura islàmica que es va instal·lar al país fa uns cinquenta anys amb el suport dels intel·lectuals d'esquerra com ara Sartre i Foucault. Pèrsia s'occidentalitzarà i la barbàrie islàmica perdrà la seva font de finançament més important.
Això és el que l'esquerra woke no vol, perquè debilitarà la invasió musulmana, amb la qual ha segellat una unitat d'acció contra l'enemic comú: Occident, especialment els Estats Units, l'imperi de Satanàs, i Israel, Satanàs mateix. Antiamericanisme i antisemitisme, els dos eixos que l'esquerra comunista ha heretat de la Unió Soviètica.
Per a neutralitzar la gerontocràcia feminicida persa, occident ha d'estar disposat a l'acció militar. La guerra preventiva és una opció racional i necessària. Tant racional i necessària com l'estat d'excepció, una institució de defensa de la democràcia, per acabar amb el perill de substitució de l'estat de dret pel califat.