Twitter és una capsa de sorpreses. Per això ho volen prohibir els governs, els partits, els periodistes i la resta de delinqüents que anima el mercat. Mireu el que he trobat ahir mentre buscava informació sobre la transició democràtica a Espanya. En veritat, agraeixo molt a la tuitera Carme R Roquet-Jalmar EFTA el seu gran treball, sense el qual no tindríem accés a aquesta peça del nostre entranyable passat.
Trobar una portada del mític NO-DO, el noticiari de contemplació obligada durant els feliços quaranta anys del generalat, és tota una gesta. I adornada amb la presència d'aquest rostre juvenil, serè, inoblidable que ens ha acompanyat tantes nits, compartint les nostres penes i alegries i explicant-nos la realitat segons els criteris que li dicta el Politburó del partit del govern.
La composició no pot ser més afortunada. Dos terços de la imatge parlen d'una època gloriosa, quan Espanya era una, gran i lliure. Al terç de la dreta, l'eixerida figura del mític presentador i genial novel·lista ens recorda que, en efecte, Espanya continua sent una, gran i lliure. Sobretot, una. Perquè, si n'hi hagués dos, tot Europa s'enfonsaria.
La imatge és despreocupada, confiada, moderna. Queden enrere els temps d'angoixa i misèria. Avui, gràcies al monopoli republicà i socialista, les notícies són optimistes. Els dos governs, l'espanyol d'Espanya i l'espanyol de Catalunya en col·laboració fraterna asseguren la modernitat i la prosperitat no només del país, sinó també del Marroc, Egipte, Cap Verd, Nicaragua, Gaza i altres llocs del planeta.
El presentador, amb la seva senzilla, pròxima imatge, simbolitza una ciutadania que confia la seva seguretat a la perícia i la competència de les autoritats. Com ho fa ell mateix qui, separat de la seva parella, un protegit del règim al municipi de Salt, lloc d'exemplar integració multicultural, té la seguretat de reunir-s'hi els caps de setmana i festes de guardar.
L'antic inquilí perpetu del NO-DO, l'invicte general, ha estat substituït avui per un altre cabdill, una estrella de la tramuntana que, com el militar, passa el dia a casa de tots els catalans, com si fos de la família, amb un missatge d'honradesa, sinceritat, veracitat i autenticitat.
Reviure el NO-DO ha estat una idea brillant i segons sembla, hi ha plans de doblar-ho al català i projectar-ho a través de FilmOn en visió obligatòria cada dia de l'any.
Inch-Al·lah sigui així.
