La regularització d'uns 500.000 immigrants en situació il·legal ha aixecat polseguera entre la dreta i ha esvalotat les xarxes. Sobretot, a Catalunya, on hi ha una sensibilitat especial per a aquestes qüestions per raons evidents.
Tot i això, no s'ha de sobredimensionar l'assumpte. No són persones que arribin ara, sinó gent que ja està al país en situació irregular. Òbviament, no cal tolerar la immigració il·legal, sinó que cal combatre-la. Però, encara que es faci així (que no es fa), cada cert temps s'acumula una bossa d'il·legals als quals s'ha de regularitzar per evitar abusos. Això ja s'ha fet en diverses ocasions anteriorment. Tant Felipe González com Anar i Zapatero van regularitzar immigrants il·legals.
El país necessita mà d'obra, alhora que té una alta taxa d'atur, la qual cosa és un efecte pervers i contradictori de la política social de l'Estat de benestar que no cal explicar aquí. La regularització integrarà mà d'obra nova al mercat i l'economia, que porta bon ritme de creixement, se'n beneficiarà.
Encara que sembli mentida, l'efecte d'aquesta nova amnistia immigratòria no és tant econòmic com polític. El reial decret deixa fora de joc una vegada més l'oposició. L'escàndol de la regularització ha tapat el dels trens que, al seu torn, havia tapat el dels contratemps carceraris de ministres i polítics socialistes. En negociar-ho amb Podem, que compta amb quatre diputats al Congrés i cap ministre, aprofundeix la crisi entre les dues formacions de la “veritable esquerra”.
A canvi, el gobierno confia que Podem no s'oposarà a la transferència de les competències d'immigració a la Generalitat, i acontentar així Junts que, molt irritats, el van votar contra el decret òmnibus de les pensions i les mesures antidesnonaments. La fidelitat a prova de bomba d'ERC la té garantida des de sempre amb el camarada Rufián. L'independentisme partitocràtic català continua junyit al carro del PSOE.
Sánchez governa en minoria, però ningú no gosa plantejar una moció de censura i no hi ha expectativa d'eleccions anticipades. Espanta tothom amb la por a una dreta que, probablement, tampoc no les guanyaria perquè la seva incompetència és majúscula.
És un tour de force, que diuen els francesos.
Només s'albira un punt fosc. La innecessària i suïcida complaença del govern socialista amb la invasió musulmana. La darrera prova, el decret que obliga tots els centres escolars a oferir menús halal.
Però aquest punt fosc es farà realitat en un futur a mitjà termini. Aleshores, Sánchez s'haurà retirat i la tasca de recuperar el país per a la població autòctona recaurà sobre uns altres.
