Diumenge passat, el principal diari de l'esquerra woke d'Espanya, El País, publicava un article sobre el jutge que ha de jutjar el dictador Maduro en què es llegia el següent paràgraf “Hellerstein, que va estudiar dret a la Universitat de Colúmbia (Nova York), va començar la seva carrera com a becari al jutjat que ara presideix. Durant la carrera ha emès sentències ben fonamentades i s'ha esforçat per mantenir una postura imparcial, tot i ser un reconegut membre de la comunitat jueva”. Probablement, l'articulista va escriure aquesta barbaritat antisemita amb la millor intenció del món. Se la va dictar el subconscient; el subconscient nazi de tots els antisemites i el diari la va imprimir, perquè fa segles que l'antisemitisme forma part del que Carl J. Jung anomenava el “subconscient col·lectiu”.
El paràgraf va aixecar les ires de les xarxes i el diari es va veure obligat a censurar-lo i retirar la frase més ofensiva de la versió digital. Cosa que no pot fer de la versió impresa. Un dels avantatges del digital sobre el virtual: les barbaritats es poden corregir sense deixar empremta. No és l'únic avantatge. El principal és que és un àmbit de llibertat que els censors de sempre, els totalitaris, els nazis (que ara diuen ser d'esquerra) no poden controlar.
Fa temps que el govern antisemita d'Espanya intenta implantar la censura a les xarxes amb l'excusa d'acabar amb els “discursos d'odi”, el nom que avui s'adjudica al concepte inquisitorial de “blasfèmia”. Si forgeu una mica en el sintagma "discursos d'odi", de seguida apareix aquest altre terme que han encunyat els nazis islamistes contemporanis, la "islamofòbia", amb què intenten impedir tota crítica racional a l'islam, un projecte totalitari carregat, aquest sí, d'odi.
Ahir, la secretària general de Podem i diputada, Ione Belarra, pujava un tuit demanant boicotejar un partit de bàsquet perquè jugava un equip israelià. En comptes de protegir l'esdeveniment (i els drets dels espectadors), les autoritats espanyoles van decidir que el partit es jugués a porta tancada i que es tornessin els diners pagats.
Com és possible que una amenaça i una exigència de boicot d'un partit amb quatre diputats al Parlament tingui una resposta favorable de les autoritats? Per la mateixa raó per la qual ja es va permetre una salvatjada semblant amb motiu de la vuelta ciclista a Espanya. Les autoritats no només no protegeixen per igual tots els ciutadans, sinó que col·laboren amb els nazis per perseguir els jueus, col·laboració publicoprivada en el crim típica de tots els pogroms que hi ha hagut en la història.
Al marge que aquesta arbitrarietat s'hauria de denunciar als tribunals en exigència de reparació per danys i perjudicis si Espanya fos un estat de dret, aquesta incitació al crim mostra que la histèria antisemita d'aquesta nazi, Belarra, no té res a veure amb Palestina, sinó amb l'odi als jueus i el desig d'exterminar-los.
Aquesta actitud nazi de la premsa, el govern i els partidets radicals anomenen els mitjans d'avui “esquerra”.
