Gaza és la primera batalla de la pròxima guerra mundial. La segona serà Europa, on està molt avançada la nova invasió sarraïna, aquesta vegada per mitjans civils. Les altres tres, 711, 1529 i 1683, ho van ser per mitjans militars, però van fracassar. I justament quan la UE decideix posar fi a la bogeria de les portes obertes d'Angela Merkel, Espanya és l'únic país que vota en contra. Aquí veiem el president del govern afirmant orgullós que Palestina és un país germà.
Germà de gent com Sánchez, és possible. País ni ho és ni ho ha estat mai. Defensar la causa Palestina és, a més d'una mostra de judeofòbia, acceptar una mentida secular que ens duu a l'edat mitjana i admetre la invasió islàmica d'Occident.
El govern espanyol és el més judeòfob i el més islamista d'Europa. De fet, un instrument de la política exterior del Marroc. Fa anys que finança la UNWRA i altres agències i ONG que són organitzacions terroristes. El país que va patir els atemptats islamistes de l'11 de març de 2004 i el 17 d'agost de 2017, i sap que en tindrà un altre de monstruós en el futur, el que està envaït per musulmans que imposen la seva religió i els seus bàrbars costums i converteixen en un infern la vida quotidiana de milers de compatriotes. El país que els va expulsar fa cinc-cents anys mitjançant una guerra que va durar vuit-cents anys
Sánchez explica que els que han perpetrat el genocidi han de respondre per això, referint-se òbviament a Israel. Un primer ministre no pot parlar sense saber què diu, sobretot perquè està calumniant un estat. Fora dels mitjans de comunicació propalestins (pràcticament, tots), cap institució internacional jurídica i/o política ha admès que hi hagi un genocidi a Gaza. Ni tan sols el Tribunal Penal Internacional, aquesta cort plena d'amics dels terroristes sarraïns; ni l'ONU, una organització de pantalla del terrorisme internacional. Aquest home està abduït per la propaganda de l'esquerra woke, tipus Sumar i Podem, aliats de la barbàrie islàmica.
En canvi, Espanya no ha patit mai un sol atemptat israelià. Aquells a qui va expulsar injustament el 1492 no han fet res en contra del país; ni aleshores ni ara. Però a Espanya, les autoritats toleren, si no encoratgen una judeofòbia irresponsable. Es fan assetjaments i pintades en locals jueus que recorden les dels nazis. Es prohibeixen conferències jueves sense cap raó. Es prohibeixen estrenes jueves, mentre es subvencionen d'altres pro-musulmanes.
Per no ser menys judeòfoba que el seu president, la comunista Yolanda Díaz afirma que "hoy, nuestro Auschwitz está en Gaza". Vol dir que Gaza és l'Auschwitz de la nostra època, però la seva ignorància, judeofòbia i antisemitisme no li deixen veure la monstrousitat del que ha dit: "nuestro Auschwitz".
(Si hi ha algun dubte respecte a la legitimitat de l'ús del terme judeofòbia, recordeu que va néixer a l'últim terç del segle XIX a Alemanya (on es diu Judenhass), juntament amb el d'antisemitisme. Res a veure amb aquesta invenció recent de la “islamofòbia”, com sempre un plagi dels jueus, per tal de robar-les fins i tot el seu passat de poble secularment perseguit).
