Israel rebutja rebre Emmanuel Macron. Li ha tancat la porta als nassos, com fa uns dies al batlle de Barcelona, Jaume Collboni, encara que amb més discreció. Collboni volia aterrar a Tel-Aviv, sense més ni més, i li van negar el visat. El francès, persona educada, pregunta abans i li diuen que no mentre no retiri el seu projecte de reconèixer l'estat palestí a la pròxima Assemblea General de l'ONU.
El nus de la qüestió és aquest reconeixement de l'estat palestí, que Israel considera un acte hostil. A França se sumen altres estats europeus que, alhora, se sumen als més de cent cinquanta països que ja ho fan. El que es pretén és pressionar Israel perquè aturi la guerra de Gaza que té guanyada de fet.
Conseqüències pràctiques del reconeixement? A efectes pràctics, cap. Tot i que Palestina té l'estatus d'estat observador (no de ple dret, com Israel) a l'ONU, el seu territori, Cisjordània i Gaza, està ocupat per Israel des de la guerra del 1967. Palestina serà un estat, però, agradi o no, no és sobirà; per tant, no és un estat.
El reconeixement d'un no-estat com a estat té un valor simbòlic. Però els símbols no aturen les bales. Per això, alguns dels països reconeixedors volen anar més enllà i implantar un embargament d'armes a Israel. Espanya, avançada sempre de la cristiandat, és pionera també en això de tractar de debilitar unilateralment un dels combatents en una guerra que ell no va començar. Doncs a veure per a on surt perquè l'últim embargament que li va imposar França poc abans de la guerra dels Sis Dies, va donar com a resultat que Israel desenvolupés una indústria d'armament potent.
L'objectiu d'aquesta política de pressió no pot ser que Hamàs guanyi la guerra, ja que, tot i que fa dos anys que intenten aconseguir-ho, saben que és impossible. La guerra està perduda. Del que es tracta és que la derrota de Hamàs no sigui completa i es mantingui l'amenaça i el perill per als jueus. Qüestió que consideren urgent atès que Israel torna a prendre el control militar directe de la franja. Perquè aquesta és l'única manera de guanyar una guerra: sobre el terreny.
Mentrestant, proposen l'anomenada solució dels dos estats, en què no creuen ni els que la defensen i que, si ho fan, és per tractar d'impedir la victòria d'Israel.
