La misogínia ha estat sempre característica de totes les societats. A la cultura occidental, una constant. Vint segles de predomini del cristianisme han deixat una empremta profunda de menyspreu cap a la dona en tots els ordres de la vida i fins i tot de la mort.
Però, per raons de tots conegudes, aquest predomini s'ha afeblit amb el pas dels segles. Queda molt per fer, però el món d'antany, patriarcal, teocràtic, misogin, ha deixat pas a societats secularitzades que aspiren a la igualtat de drets de les persones, homes o dones. L'Església cristiana ja no té el poder que tenia i els ciutadans vivim una vida digna, sense preocupar-nos pels déus i els seus manaments, si no volem. En tenim prou amb la llei penal i la moral laica.
Sens dubte els dogmes cristians són vigents per als seus seguidors, però no per als que no ho són que, en principi, no hem de témer conseqüències desagradables, fins i tot penals per les nostres creences i formes de vida. Antany uns criminals, anomenats capellans i governants, et cremaven viu per heretge, per bruixa, per bruixot, per jueu, per gai, per adúlter, per avortador, per masturbador, pel que fos. Ja no.
Avui, a les nostres societats, lluitem per tirar endavant, però, en general, gaudim de graus elevats de llibertat individual i col·lectiva. I amb la llibertat, gaudim de l'educació, la cultura i vivim vides relativament satisfactòries, acostumats com estem al fet que se'ns deixi en pau.
Però aquest panorama està canviant. Aprofitant-se de la nostra tolerància i les nostres llibertats ens està envaint una cultura (per dir-ne d'alguna manera) misògina, patriarcal, inhumana, totalitària, que exigeix la submissió absoluta de les persones a la voluntat d'un déu mitjançant la violència i el terror. Els seus seguidors, hordes de bàrbars, volen obligar-nos a viure com ells, a menjar i vestir-nos com ells a tractar-nos els uns als altres -homes i dones- d'acord amb la seva menyspreable misogínia. I a oblidar-nos de la nostra civilització, de les nostres arts, de la nostra música, de la nostra literatura, per reduir-nos a llur ignorància.
Dubto que l'esquerra woke que, per la seva incapacitat mental, ha provocat aquest desastre, estigui disposada a viure sense la Venus de Milo, sense la Divina Comèdia, sense la Novena Simfonia, etc., i es resigni a seguir uns imams analfabets. Però no saben com revertir el curs de la catàstrofe que han provocat. S'han deixat entabanar en un escenari de demagògia, falsedat i propaganda que els ha convertit en enemics de lllur pròpia civilització, kamikazes de la seva cultura.
Amb el comunisme a les escombraries de la història, l'esquerra occidental ha perdut la seva clientela, la classe obrera, i se n'ha anat a buscar al Tercer Món i sobretot a l'islam. La seva vella pulsió antisemita i antiamericana, el seu odi a les llibertats, la porten a subscriure aquesta enorme fàbrica de mentides i propaganda que anomenen Palestina, tergiversant tots els conceptes possibles, des del de genocidi fins al de l'autoctonia, passant pel de racisme. Anomenen islamofòbia el que no és res més que resistència a la barbàrie. Els governants wokes intenten fer xantatge a Israel amb el reconeixement de Palestina, un ens fictici, per veure si poden acabar amb els jueus, la seva finalitat real. Com que els bàrbars han tornat a perdre la guerra contra Israel al camp de batalla, intenten guanyar-la a la rereguarda mitjançant terrorisme, imposició i una fàbrica de vídeos de propaganda que anomenen Paliwood, administrada per Hamàs, per satisfer la demanda antisemita de l'esquerra europea a les xarxes.
