Per a la majoria dels catalans, siguin
independentistes o no, la superioritat de Catalunya sobre Espanya és un fet
evident. Superioritat econòmica, cultural, social, de tota mena que es
manifestaria amb més força si el país fos independent. Alhora, els espanyols
alimenten la seva secular catalanofòbia, argumentant que els catalans són uns
supremacistes als quals no hi ha manera de sotmetre.
Situació sense sortida que ja va exposar
sàviament Jordi Pujol quan, en arribant a l'edat en què els homes
poden dir el que vulguin, va dictaminar que ni Catalunya té prou força per a separar-se d'Espanya ni Espanya per a integrar i assimilar Catalunya. El problema
no té cap solució.
Com que a la casta política catalana li falta
valor per liderar la independència de l'única manera que es pot fer,
unilateralment. Ha decidit que, en no poder-se independitzar d'Espanya, es
posarà al seu nivell. El resultat és que Catalunya ha esdevingut una mena
d'Espanya.
El més característic de l'Espanya d'avui és el
seu conformisme, la seva resignació davant la perpetuació de les pautes
autoritàries del passat i un deliri ideològic woke, que està destruint l'ordre
social liberal i permet substituir-lo per un altre ordre identitari antiliberal.
L'arma que s'utilitza és l'eliminació de l'esperit crític, la difusió de dogmes
propagats pels mitjans de comunicació i el regnat de la mediocritat més
absoluta en l'àmbit públic. No només en el polític, també en l'econòmic,
social, cultural, etc.
No hi ha cap diferència entre Espanya i
Catalunya. Als dos països hi governa una partitocràcia que ha estès els seus
tentacles en totes direccions: la política és cosa de paràsits i incompetents;
els mitjans, de mercenaris i manipuladors; les empreses de lladres i corruptes; la
judicatura, d'inics i prevaricadors; l'església, de retrògrads i pedòfils.
I tot sota el mantell de la més densa i vulgar mediocritat.
A Catalunya, la DEGAIA i altres robatoris deixen petitó Koldo i cia. Els mitjans de comunicació són aparells de
propaganda dels partits. Els empresaris i els banquers es troben al servei d'Espanya.
Els jutges estan impregnats d'anticatalanisme i d'amor patri espanyol. La
televisió i la ràdio són de qualitat ínfima i estan governades per un grapat de
buròcrates que es creuen cosmopolites. Els capellans, fins i tot els de
Montserrat, són els serfs de Mammon.
Tot sota el mantell confortable i protector de la mediocritat.