Segons la meva humil opinió, el vel islàmic s'ha de prohibir en una societat democràtica. És un símbol de l'estatus jurídic inferior de les dones. Contràri al principi de llei igual per a tots, pedra angular de l'estat de dret.
És tan evident que sorprèn s'hagi de debatre. Si passa és perquè l'assumpte té fondes arrels. En principi, les tres religions del Llibre (judaisme, cristianisme, islamisme) eren favorables a vetllar les dones. Amb el pas del temps, les societats de les dues primeres s'han secularitzat i fa molt de segles que no ho imposen. L'islamisme, al contrari, ha endurit i ampliat l'obligació amb algunes escasses excepcions.
El punt sembla que és la cabellera femenina i la seva força atractiva. O sigui, una forma de fetitxisme. Erika Bornay, que ho ha estudiat en profunditat, fa arrencar el seu maligne esperit de la cabellera de serps de Medusa. I la serp és l'animal del dimoni; de vegades, el mateix dimoni, fons de temptacions. Que s'ho diguin a Eva.
És veritat que la cabellera de les dones està envoltada de fantasia. Quina cosa femenina no ho està per part masculina? La cabellera sedueix i perd els homes. Però també allibera les dones. La cabellera salva Rapunzel i l'amor de Rapunzel.
Sense parlar de la màgia de les cabelleres dels homes. Recordeu Samsó a Gaza. I ningú els demanava que se les cobrissin. Al contrari, les lluïen molt ufanosos. Per lluir-la va morir Absalom, fill de David. El problema, per tant, no és la cabellera, sinó el que i qui hi ha a sota. Si home o dona. On anirà el bou que no llauri? El vel és la manifestació externa de la misogínia, que és la mateixa essència de l'islam. La submissió fins a l'aniquilació absoluta de les dones.
Els cabells femenins exciten els homes del patriarcat islàmic, que no es poden contenir davant una provocació tan libidinosa. Això només és comprensible si aquests creients, estan posseïts per un fetitxisme que els empenya a una mena d'amok de destrucció a la vista de l'objecte del seu deliri. Per evitar-ho no veuen cap altre mitjà que cobrir l'objecte del seu desig fins a fer-lo desaparèixer.
Com que no és cosa de recomanar una visita de masses al psicoanalista, què tal si, arribat el moment de la temptació, imiten Sant Benet de Núrsia i es llancen nus sobre un esbarzer? O millor, per què, en comptes d'amagar la dona, objecte de pecat, no es posen ells una armadura de ferro, com Sant Bernat de Claravall?