De les moltes semblances entre els catalans i
els jueus, crida l'atenció la de l'odi que alguns professen cap als seus respectius
congèneres. L'autoodi. En el cas dels jueus es va detectar ja fa gairebé cent
anys. L'obra pionera de Theodor Lessing, Der jüdische Selbsthass, (“L'autoodi
jueu”) és del 1930. Al dels catalans, és tema encara per estudiar.
Es diu que aquesta és la funció del concepte
de catalanofòbia. El documentat treball de Ferrer i Gironès, (2000) registra
quatre-cents anys de pensament anticatalà de totes les procedències. És un
índex de l'odi a allò català. Però el que aquí ens interessa és l'odi específic
d’alguns catalans a allò català. L'autoodi, vaja. Der katalanische
Selbsthass.
I res millor per veure'l que l'hispànic esperpent "Esas latinas/Parla català" de la companyia Teatro Sin Papeles. Tota
Catalunya ha protestat per l’atac a la política lingüística de la Generalitat.
I ha aconseguit dues coses. La primera, assegurar el futur de la companyia a
tot Espanya. La segona, que el batlle Collboni demani disculpes. L'Ajuntament,
diu, no coneixia l'esquetx. Com si, a la vista del nom del grup, en fos
necessari.
Alguns, més indignats, diuen que no n'hi ha
prou amb unes disculpes. Suposo que demanen dimissions. Està bé la indignació,
però desvia del fons de la qüestió. Que no són els insults, ni les
humiliacions. Això és catalanofòbia de tota la vida. Aquí es tracta d’autoodi.
Catalanofòbia catalana.
Vegem-ho. Què té de dolent ridiculitzar al
teatre la política pública de qualsevol govern? Res. Hi ha una cosa que
s'anomena “llibertat d'expressió”. Què té de dolent satiritzar la mania dels
catalans d'imposar la llengua a tothom? Res, gens ni mica, i estic segur que els
catalans (que tenen un humor sardònic) estarien d'acord… si Catalunya fos un
país independent.
Però no ho és. Vet aquí el parany. És una
colònia, els autòctons de la qual lluiten per sobreviure com a nació
al voltant del pal de paller de la llengua. Una llengua que està sent
discriminada a tots els ordres. I justament ve una companyia a atacar-la en el
marc d'un informe d'un observatori municipal contra la discriminació! Enhorabona als organitzadors/es. La seva és una tasca vocacional.
És a dir, s'ataca el discriminat acusant-lo de discriminador. És un cop baix, brut, propi de sipais al servei del colon. No és que no coneguessin el contingut de l'esquetx. És que no els va cridar l'atenció perquè, al seu autodi, veuen com a cosa normal l'atac a la llengua en què són nascuts.