Suposo que l'hauran condemnat amb tots els ets
i uts dels codis interpretats pels especialistes a comptar els pèls de la cua
de l'esfinx, com deia Unamuno. Segur. Ningú no planeja millor el seu crim que
el delinqüent.
Però el fet és que a aquest home ha estat condemnat
en violació d'un dret previ a tots els codis, que és la llibertat de
consciència canalitzada a través de la d'expressió. S'ha condemnat una persona,
adduint que la seva acció contenia animus iniurandi quan només tenia animus
narrandi. Tothom sap, fins i tot l'interessat, que allò que el condemnat narra
és veritat. La veritat no pot ser injuriosa.
No és només un atropellament jurídic. També ho
és cultural. Aquests jutges injustos han condemnat un joglar, un trobador, una
veu sortida del poble. Per escarmentar-ho. Hàsel és un condemnat en permanent
exposició davant d'una societat que és incapaç d'alliberar-lo, però ho
fotografia i mostra en captivitat. Quant hem avançat des dels temps dels
senyors de forca i ganivet?
No és només un atropellament jurídic i cultural, sinó també un atemptat contra el dret de la gent a sentir aquesta veu. Els censors sempre tracten la gent com a menor d'edat. Perquè, òbviament, es creuen infal·libles, i per això es reserven l'ús de la paraula. I el dret a dir qui parla i qui no i, fins i tot, qui va a presó per parlar o cantar.
I és més que vergonyós que aquests quatre anys
de privació tirànica de llibertat hagin coincidit amb els del govern de
coalició d'esquerra, progressista dos grans expressos europeus. Els suposats
hereus de John Wilkes, Zola o Asange. Quina drecera de calçasses!
Faré com Boris Vian: j’irais cracher sur vos
tombes.
