El número quatre està carregat de simbolisme. És el primer
número no primer. És un número gairebé celestial. Quatre són els evangelistes i
quatre els arcàngels més coneguts. També és un número terrestre. Quatre són els
elements d'Empèdocles, terra, aire, aigua i foc. Però també és el número de la
dificultat. Cal pencar-s'ho; no n'hi ha prou amb trivialitzar. Quatre són les
ciències dures del quadrívium, I, per si surt la cosa malament, quatre són els
genets de l'Apocalipsi.
Allà va el PP, sine ira et studio, en veu de Cuca Gamarra, a deixar les coses
clares d'una vegada per totes: si tenen els quatre vots, Sánchez cau ipsofacto. Però oblida dir que la moció és constructiva. És a dir, no només és un vot en contra de Sánchez, cosa que hi pot venir de gust
a més de quatre diputats, no. És un vot a favor d'altres. I aquest és el
problema de la senyora Gamarra.
On són aquests maleïts quatre vots? En principi, a Podem.
Però com va votar Podem a favor d'un govern del PP? Com votarà l'heroi a favor
del vilà? Bé, perquè hi ha un supervilà, el PSOE. Sánchez ha esdevingut el
senyor de les mosques. Arribat a aquest moment, quan cal lluitar contra el
dimoni de la guerra, a favor de la pau, tot s'hi val. La fi justifica els
mitjans, principi jesuítico-bolxevic que sempre aflora. La radicalització de
Podem és cridanera. Montero apareix flamígera a Tuiter, de vegades com Emily
Pankhurst, de vegades com Rosa Luxemburg. Si volen guerra, que hi vagin ells!
Per primer cop no diu ells i elles.
Resulta difícil imaginar que aquests quatre vots siguin de Podem. Però no era difícil imaginar l'enfonsament del Titanic?
Quatre vots també poden venir del catalanisme. En el cas d'ERC
això tan inimaginable com a Podem. Fins i tot, més. I de Junts? Per què
l'independentisme conservador no va votar a favor del PP? Perquè no seria votar
a favor del PP, sinó del PP més VOX i, encara que Cuca Gamarra no ho cregui, no
és el mateix.
Aquests quatre vots que el PP reclama amb l'autoritat que li
confereix el seu passat i el seu compartit present per enderrocar el govern
semblen molt problemàtics. Vigileu que no es digui, com a “La venjança de Don
Mendo” parlant dels germans Quiñones: “para asaltar torreones, cuatro quiñones
son pocos. Hacen falta más quiñones".
