 |
Fa unes dates, el periòdic on escrivia em va censurar un article i, conseqüentment vaig posar fi a la meva col·laboració. El paràgraf concret del qual la direcció "discrepava" i volia que canviés o, imagino, ometés, era aquest,
"Amb tots els respectes, cal viure en els núvols per empassar-se aquest conte de la “islamofòbia”. Què té d'irracional oposar-se a la misogínia? Què rebutjar la pedofília? Què negar-se a complir els mandats d'una religió que no és la teva? Què menjar o no menjar segons els gustos personals i no segons els mandats d'un guillat? Què lluitar contra una barbàrie que penja els gais de les grues o penalitza les dones que no volen portar un drap al cap com a símbol de la seva inferioritat? Què en definitiva negar-se a viure sota la Xaria?"
Què hi ha aquí de censurable? Per al censor, el paràgraf sencer (tot i el seu estil elegantment anafòric) però, especialment els dos substantius, guillat i drap. El paràgraf per raons ideològiques woke i les dues paraules per pura por. Així que censurat quedà el pobre article i la directora es va justificar amb una sèrie de tuits a l'odiada xarxa muskiana que hagués pogut estalviar-se.
Resumeixo la meva posició en tres observacions:
Primera. La por ve de que pugui succeir al medi una cosa semblant al que va passar amb algú altre mitjà. Res no es pot descartar a la vida, però convé atendre la llei de probabilitats que, al seu torn, alguna cosa té a veure amb el sentit de la proporció.
Segona. És un vell principi que els diaris no són responsables de les opinions dels articulistes. Fins i tot es feia constar expressament, costum que s'ha perdut, com les neus d'antany. Avui, es dona per suposat, fins que es deixa de donar-ne, ja que la postmodernitat no admet principis absoluts, només circumstancials.
Els diaris expressen la seva opinió als editorials i no poden “discrepar” de la dels articulistes fins al punt de censurar-los. Tret que el vell principi s'hagi invertit i sigui deure dels articulistes ajustar-se a l'opinió del diari. Com que oficialment no és el cas, cal concloure que:
Tercera. El diari tem que els qui se sentin ofesos per una opinió siguin incapaços d'entendre aquest principi tan obvi que el mitjà no és el missatge. I per què el temen? Aquí entrem a les boires de la subjectivitat aliena i només es poden aventurar hipòtesis. La meva és perquè ho pensen. La por hi pot guardar la vinya, però obnubila la raó, l'única cosa que ens diferencia dels animals.
Recordeu el liberal Stuart Mill: "és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet."
