Les xarxes són un pou de sorpreses. Reprodueixo com a
il·lustració aquest tuit perquè suposo que, havent-ho fet públic l'autora, no
el molestarà que es divulgui. Un dels comentaris em va cridar l'atenció, era de
Marga@Tertellet i deia “el meu pare sempre em deia: estudia i treballa perquè
mai un home et digui el que has de pensar ni et mantingui”.
És la força de les dones i el seu, un llenguatge que admiro.
El trobo gallard i sincer; potser excessivament generós, si és que es pot
haver-hi excés en la generositat. Parlen amb un esperit viril en el sentit dels
romans i els il·lustrats del XVIII, és a dir, l'esperit de la virtut. Però,
encara que elles no ho requereixin, la societat ha de reconèixer que hi ha un
deute col·lectiu amb les dones per l'herència patriarcal que han rebut. És a
dir, com compensar pel mal causat sense convidar gorrers ni paràsits.
En tot cas, aquesta és l'actitud que correspon a un feminisme
secular. El tuit de Valiente em recorda la figura de Charlotte Perkins Gilman,
l'autora de La cambra groga, un relat esfereïdor. Fa cent anys, Perkins es va
separar del seu marit perquè sostenia que les dones havien de treballar i viure
pel seu compte i, si volien quedar-se com a mestresses de casa, a cura d'una
família, haurien de rebre un salari amb tots els drets. Una reivindicació encara pendent.
Davant d'aquesta actitud, allò que caracteritza l'islam per
sobre de tot és la misogínia. Aquesta concepció del món tindrà tots els
aspectes poètics, filosòfics, místics que es vulgui, però la seva essència és
un odi obsessiu envers les dones, probablement nascut de la por. Un odi tan
feminicida que exigeix de les víctimes plena identificació amb els botxins,
sota una àmplia varietat de penes que va des del buit social a la mort.
Aquí la pregunta és: com és possible que algú que conegui i estigui d'acord amb l'avenç de les dones a Occident pot tenir alguna cosa a veure directament o indirectament o en somnis amb aquesta ideologia feminicida?
Entre els seus molts encerts, Charles Fourier va formular una llei social de la vigència de la qual som avui testimonis: «Els progressos socials i els canvis d'època s'operen per raó del progrés de les dones cap a la llibertat, mentre que les decadències de l'ordre social s'operen per raó del decreixement de la llibertat de les dones» (Vers la liberté en amour).
Aquesta és la batalla de les dones. La civilització depèn del
resultat.