En tipificar com a delictes els anomenats “discursos d'odi” s'està criminalitzant l'odi. Però l'odi és un sentiment, no un fet i, en convertir-lo en delicte, s'està abandonant el terreny objectiu de la legislació penal. I què és el sentiment d'odi? Una animadversió profunda a alguna cosa. Tota animadversió és criminal? Dependrà de la cosa que la provoca. Per exemple, molta gent, en principi tothom, odia el crim. És punible aquest odi? Evidentment, no.
Hi ha, doncs, un odi bo, no criminalitzable. I quan és criminalitzable? Quan el que hom odia és una cosa que es considera bona. Per exemple, la religió. Però què passa quan una religió vol acabar amb totes les altres per qualsevol mitjà per considerar-les odioses? Està malament odiar aquesta religió?
Legislar sobre el sentiment d'odi és absurd. Com fer-ho sobre l'amor. No es pot obligar ningú a estimar alguna cosa o confessar una fe. Es pot aconseguir un acatament extern que no diu res sobre la convicció interna. Un assumpte a què Hobbes va dedicar molta reflexió i, amb ell, tots els que s'han ocupat de la qüestió dels conversos, pobra gent condemnada a portar una vida doble a causa del fanatisme dels que manen. No, sobre sentiments no es pot legislar.
Només sobre fets. I què passa amb les intencions? També són punibles sota la forma del delicte d'amenaces. Les amenaces són un delicte. Però han de ser concretes i creïbles. Els anomenats “discursos” tenen poc a veure amb això. El que es persegueix amb el delicte dels discursos d'odi és suprimir la llibertat d'expressió. Cosa que sempre intenten fer els governs i les esglésies en inventar-se els delictes/pecats de sedició i blasfèmia, que venen a ser el mateix; o sigui, res.
Amb els anomenats discursos d'odi es pretenen dues coses: a) ampliar el terreny de les amenaces a coses que no ho són i b) fer veure que no s'està penalitzant l'odi, sinó el discurs i, així, trobar una excusa per retallar la llibertat d'expressió.
El que terroritza el Parlament és la llibertat d'expressió. Sembla mentida, però és una realitat. Les seves senyories volen implantar un discurs de la correcció política (un discurs únic) segons els programes dels partits de la majoria. Els diputats (i tothom al carrer) que no ho siguin fil per randa, seran acusats de "discurs d'odi" i degudament penalitzats. Per fortuna per a ells, els diputats estan protegits per l'Estatut d'Autonomia que els proclama inviolables per les opinions manifestades en seu parlamentària. Dissortadament, la gent del carrer no gaudim de la mateixa protecció.
