Serà cosa del càrrec. La capacitat del secretari general de JxC de dir bajanades amb prosopopeia i solemnitat no té parangó. Que no hi haurà independència sense JxC i el MHP Puigdemont ho sap tothom, fins al punt que ningú no esmenta la possibilitat contrària. Només Jordi Sánchez, que deu treure-la d'algú receptari d'oratòria electoral.En realitat el problema és si tot comptant-hi amb la presència i activitat del president Puigdemont i JxC, tampoc no s'assoleix cap independència. El govern dit independentista no ho és d'independentista i res no permet suposar que la tornada del president i la presència de JxC per si mateixes facin una independència que el partit hegemònic malda per endarrerir fins al 2050.
Aquesta paradoxa no se'l ve al cap al secretari general perquè tot el
que pensa i diu ho fa en clau de partit, no pas de país. Parla
d'independència com un futurible llunyà, igual que els d'ERC, però el
que l'importa és fer retrets als seus aliats de govern. És el vol de la gallina, les baralles al corral partitocràtic, al mateix temps que es predica la
unitat independentista. Com bon home de partit, està ja preparant les
eleccions municipals del 2023. Igual que ERC.
I tots dos dins del joc de la política espanyola que, el 2023 estarà ja trasbalsada per les eleccions generals de 2024 sota l'amenaça de Pere i el llop de l'extrema dreta. I així, piano-piano, arribarem a les eleccions autonòmiques catalanes de 2025 sense haver assolit no només la independència sinó ni tan sols un mínim avantatge per a Catalunya de la política de garantir l'estabilitat del gobierno de franc.
