No cal perdre el temps amb coses evidents. Hi ha una recrudescència de la campanya dels espanyols contra Catalunya aprofitant la feblesa d'un govern que no sap ni de bon tros per a on tirar. L'atac demagògic dels mitjans espanyols en compte de protegir els drets d'un nen amenaçat per les hordes independentistes, que és una mentida com un castell, és part de la campanya tots azimuts contra Catalunya. No només els periodistes (des dels becaris fins als divos dels magazins i els todòlegs de les tertúlies), també els polítics (d'extrema dreta, de dreta i de dreta moderada que es diu esquerra), tota la jerarquia eclesial, els empresaris, els policies i els jutges, alguns dels quals ronden d'incògnit les xarxes, com Jack l'esbudellador, a la cerca i captura de "nazionalistes".És un muntatge de gran plasticitat, una poderosa imatge. Tot un Estat amb les seves forces armades, jutges, policies, ideòlegs, predicadors, comunicadors etc. per protegir un sol nen. Aquesta és la grandesa de l'Estat de dret, diuen. Els nens castellanoparlants aniran a l'escola protegits per la força pública democràtica, tot just com els nens negres anaven a l'escola en Alabama als anys seixanta del segle passat.
Tanmateix, tothom sap que el nen no ha rebut cap amenaça als seus drets, sinó que ha estat instrumentalitzat pel seu pare, antic candidat de Ciutadans a unes eleccions municipals, per crear un conflicte a on no n'hi havia i atacar el català, menystenint de pas els drets de la resta dels escolars.
No és la campanya, nom de déu, sinó el fet que l'atac és possible perquè és legal. Aquest és el problema. No hi ha cap lloc per a una Catalunya plenament catalana dins la legalitat espanyola que, pel que fa als catalans, és injusta i iniqua.
No és una qüestió de legalitat; és una qüestió de legitimitat.
Una qüestió ara per ara oberta a la iniciativa de la gent, atès que els partits han fet palesa la seva incapacitat per dur a terme el que havien promès.
