Que lleig això d'enviar cartes carregades amb bales de subfusell Cetme! És molt millor engarjolar
els teus enemics amb una democràtica declaració al Parlament. La
ministra encarregada de defensar la unitat d'Espanya ha tancat la porta,
diu el mitjà, a l'amnistia, com si alguna vegada hagués estada oberta.
L'amnistia és una arma d'un sol tret. El PSOE la va firmar el 1977, amnistiant al mateix temps als presos polítics del franquisme i als franquistes que els havien engarjolat. Quina magnanimitat! Quina altura de mires! Quin equilibri aristotèlic, amnistiar a la víctima i el botxí o victimari per igual!
Però el bròquil s'ha acabat. L'amnistia no té cap cabuda a la Constitució o a la mateixa democràcia. Bé, la seva i la dels seus amics franquistes, sí; la dels altres, no.
Aleshores, estimats amics pragmàtics, si ja us han dit que no hi haurà referèndum, ni autodeterminació, ni amnistia i que els indults, si de cas, s'aniran tramitant d'acord amb la llei vigent, podeu dir que posareu sobre la taula de diàleg per dialogar?