Facin, facin joc. Rien ne va plus! Creien vostès, persones de poca fe, que hi havíeu vist tot a aquest món, el millor dels possibles, segons afamat filòsof; el món, obra de Déu omnipotent? Que havíeu vist "coses que vosaltres no creguéreu". Doncs, reserveu-vos una estoneta per contemplar el miracle de la conversió d'un govern d'esquerres en un govern de dretes, fins i tot ultramuntà o això que al nostre futbolístic temps es coneix com a "extrema dreta". És un canvi gairebé místic, que fa de la transsubstanciació un joc d'ombres xinenques.Preneu nota.
El gobierno progre de PSOE i Unidas Podemos:
I.- Apuja el sou de policies, guàrdies civils i militars. No del personal sanitari, els educadors, els necessitats, els jubilats.
II.- Blinda la monarquia i els seus abusos de tota mena davant qualsevol investigació parlamentària i assigna recursos públics a la seguretat d'un exrei fugat, com si fos un ambaixador plenipotenciari.
III. Protegeix els privilegis de l'Església, des del finançament públic a l'exempció de tota mena d'impostos, fins i tot l'IBI; no deroga els Acords amb la Santa Seu i es nega a una desamortització.
IV.- Té presos/es polítiques, independentistes i artistes, amen d'exiliats també polítics, fa servir una lawfare de caire franquista i intensifica la repressió a Catalunya.
V.- Rebutja el dret d'autodeterminació del poble català, el nega la seva condició nacional i els seus drets com a minoria nacional.
VI.- No deroga, ni tan sols modifica, la reforma laboral del PP, encara que havia promès fer-ho.
VII.- No deroga la llei mordassa, una norma iniqua que deixa els ciutadans a mercè d'una policia arbitrària a un Estat policíac on un exjutge negligent davant la tortura pot ser ministre de l'Interior.
VIII.- Tampoc no deroga el "delicte" de sedició, que no existeix o està en desús als països civilitzats i només serveix per a "legalitzar" la persecució política dels discrepants.
IX.- Torna a una visió recentralitzadora de l'Estat autonòmic, com es prova amb la gestió de la pandèmia i l'administració dels fons europeus d'ajuda.
X.- Rebutja de pla, per a tota l'eternitat qualsevol forma de referèndum per resoldre la "qüestió catalana".
Una conversió miraculosa, total, com la de Sant Pau o Sant Agustí. L'esquerra ha esdevingut dreta per designi diví i aquest és el decàleg de l'eficàcia del seu gobierno en tan sols un any triomfal d'acció. Un gobierno al qual pertany el fidel militant comunista i coordinador general d'Izquierda Unida, senyor Alberto Garzón. Cert que Micer Iglesias, flamant vicepresident, ha fet mutis per tal de salvar alguna cosa del naufragi d'aquest experiment de populisme de pseudoindignats. Però hi resten altres comunistes i neocomunistes, sense moure un dit al mig d'una política tan reaccionària que no li fa res aplicar tal qual la legalitat franquista de la dreta.
És el gobierno amb el qual ERC pretén teixir un diàleg franc, obert, productiu per a Catalunya els pròxims tres anys.
No em direu que no és una perspectiva enlluernadora.
