Funcionava com una empresa de captació i gestió de fons il·lícitament obtinguts. La corona d'Espanya, sempre al servei de la pàtria i disposada a fer els sacrificis que fossin necessaris per a la seva prosperitat i grandesa, era un centre d'activitats mercantils de l'economia oculta. Comissions, targetes de tots els colors, donatius, resultats d'inversions, tot es movia a un entramat de societats i testaferros amb derivacions al món de les demi-mondaines, que bullia sota l'autoritat, la majestat, la pompa i circumstància del monarca, principal responsable i beneficiari de tan colossal estafa empresarial. Un model tan perfecte de gangsterisme financer que el seu responsable també era un evasor d'Hisenda. "Al rey la vida y la hacienda se han de dar", deia el Pedro Crespo de Calderón de la Barca, sense maliciar-se que hi hauria un rei que el pregués al peu de la lletra. Aquest ocellot que seguia la tradició borbònica de fer negocis bruts de tota mena, públics i privats, sovint endolcits amb episodis privadíssims a l'ús de la "terça gamba", sortia tots els anys el vint-i-quatre de desembre, nativitat del Senyor, predicant moralitat, treball, cavallerositat i el diluvi de virtuts cristianes als seus súbdits als quals robava a les seves declaracions d'Hisenda.
Hi ha aleshores un raper, Pablo Hasèl, en presó per dir que el mencionat ocellot és un lladre.
Hi ha aleshores un raper, Pablo Hasèl, en presó per dir que el mencionat ocellot és un lladre.
Ni tan sols li reconeixen el privilegi de l'exceptio veritatis.
