Coincidència astral: el mateix dia que el MH president del Parlament, Roger Torrent va dissoldre la cambra i convocar eleccions pel 14-F, el MHP Puigdemont anuncia que encapçalarà la llista de JxC per Barcelona. Un calfred sacseja els altres partits. Esverats, els comuns proposen una gran aliança de partits "progressistes" per deixar JxC fora del govern, a l'oposició. És difícil esbrinar que entenguin els podemites per "progressista", atès que tenen una aliança municipal a Barcelona amb Manuel Valls.
En qualsevol cas, sembla que el gruix de la proposta és l'ostracisme del president Puigdemont. El mateix que propugna el geni de la comunicació política i expert a campanyes brutes, Gabriel Rufián: fer fora JxC, que a la campanya només es parli d'Iceta i..., uh, uh, l'Aragonès. No és l'única afinitat electiva dels comuns i ERC; també aproven junts els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, aprofitant l'empenta de l'aprovació dels PGE de franc. El tuf tripartit de tot això embafa.
La qüestió, però, és si els estrategs "progressistes" assoleixen el seu objectiu de silenciar, fer fora al president Puigdemont. Ni el seu aparell de propaganda, TV3, ha pogut silenciar la notícia i s'ha vist forçat a dedicar-li uns segons a l'informatiu. Una "jibarització" informativa no només vergonyosa sinó també inútil. El vídeo de presentació del president amb la Laura Borràs al seu costat corre com el foc a les xarxes amb milers de RTs.
La presència del president al capdavant de la llista de JxC, amb els matisos i aspectes que ell mateix explica al vídeo, enlaira una llista de partit a llista de president, llista de país. L'impacte és brutal perquè el que es presenta és una candidatura inequívocament independentista molt consistent pel nivell dels seus components i amb un fort lideratge. Això no hi ha cap aliança "progressista", ni censura als mitjans que pugui aturar-ho; no hi ha campanya bruta que pugui amagar-ho.
ERC ha perdut la batalla a les xarxes, la batalla de la reputació. Els seus ideòlegs cerquen consol a la bajanada que les xarxes són una bombolla i que la realitat "real" és la que decideixen els mitjans convencionals. I, com aquests estan sota l'obtús control republicà, res no sortirà malament. De vegades, els més agosarats treuen el cap al tuiter només que per rebre de valent. Perquè el seu problema, del qual tampoc no s'assabenten, és que la pèrdua de reputació no només afecta el suposat independentisme d'ERC sinó també al seu crèdit com a partit democràtic. El sentir general és que ERC no és un partit, sinó una secta d'endollats, polítics professionals que volen una organització clientelar identificada amb les institucions que controla (el que anomenen "hegemonia") com va ser el PRI mexicà.
La decisió del president encapçalant una llista de país oberta, unitària i transversal és un terratrèmol a la política catalana i espanyola. I és impossible amagar un terratrèmol.
