Els discursos del rei són bombolles farcides de nicieses, amb el vistiplau del gobierno de torn.
A un pla més general, aquestes farses nadalenques són sacrílegs. Barregen el naixement del Déu dels cristians amb la xerrameca del rei i espatllen la dita evangèlica de donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
Aleshores, el bleda regnant a Espanya, marmessora del llegat franquista, ha fet un discurs seguint el model de les declaracions processals dels membres de la seva família: no sap, no se'n recorda, no el consta, no en té memòria. En canvi, ha encolomat un grapat de consideracions buides i boirosos desbarats a una audiència feta sobretot de polítics, periodistes i masoquistes. Els que no pertanyen a aquestes categories se n'assabenten per llurs comentaris, informacions i declaracions, molt més facecioses, sense dubte.
Preneu el cas del gobierno d'esquerres que, com a òrgan col·legiat, és responsable col·lectiu dels seus actes. La presidenta del PSOE, esbatana el cor del partit del gobierno donant suport al discurs del monarca amb les murrieries cortesanes a l'ús de l'esquerra sobre l'esperit republicà d'una monarquia que ja s'està bé com està.
En canvi, el seu aliat, els braus assaltacels d'Unidas Podemos, treuen foc pels queixals.
Estaven els xicots de l'esquerra de debò (aliada a l'esquerra de mentida) preparant una proposició de llei de reforma de la corona amb l'evident intenció de perpetuar la institució a un marc d'Estat de dret. La seva radical crítica a la il·legitimitat d'origen de la institució minvava fins a esdevenir un consell de príncep.
Però ho feien d'amagatotis.
I aleshores els han deixat in puribus (amb el cul a l'aire) davant llurs electors, com a còmplices d'un acte de submissió canina, no només a la monarquia, sinó a aquesta monarquia corrupta. I la seva reacció ha estat tan enfurismada com la d'Orlando davant el rebuig d'Angèlica. Sense pèls a la llengua ni por al possible desori al gobierno, van titllar el discurs de "propaganda" i van recordar amb veu ominosa que treballen per a un "horitzó republicà".
Tota la premsa amiga es va fer ressò de l'enrenou al si del gobierno, va parlar de "diferències abismals", olorant crisi de govern, guaitant una muntanya on no hi havia sinó un ratolí. Tots els discursos polítics són "propaganda"; els d'UP també. Quant a l'"horitzó republicà" com a objectiu, en lloc de la República, ningú no ignora que l'horitzó és per definició la línia que mai s'assoleix.
Així docs, cap problema, cap angúnia: els dos aliats de l'esquerra han reafirmat la seva ferma voluntat de continuar units, treballant per la nova normalitat d'una monarquia amnèsica.
