Tothom s'ha assabentat que ERC ha perdut la batalla a les xarxes, en concret, a la més dinàmica de totes, tuiter. Tot l'aparell de propaganda del partit, la legió de trolls a sou mossegant els crítics, tota la comunicació pagada, no van impedir que les xarxes se'ls girin en contra. La raó és senzilla: tuiter és el més semblant al mare liberum, la mar lliure, obert a tothom, per a tothom dir la seva en llibertat. Un lloc on ningú pot vetar, censurar, silenciar o fer fora a ningú. On ningú no pot donar ordres o, si els dóna, ningú no els obeeix. L'àmbit d'això que els connaisseurs anomenen "empoderament" de la gent. Un lloc on la informació no es pot amagar o manipular i, a més a més, circula a la velocitat del llamp. Tota la catedral de mentides, subterfugis, ambigüitats, dobles sentits d'ERC jeu esmicolada als peus dels tuitaires amb accés lliure a les hemeroteques. Aquí s'ha acabat el bròquil. ERC té les xarxes en contra; molt en contra.
Ah!, diuen els ideòlegs republicans, però tuiter és una bombolla; les xarxes totes, són bombolles, com si diguessim "torres de marfil". No tenen cap pes electoral. La vida real està al carrer, a la gent que no té tuiter, a les iaies que només veuen TV3. No cal preocupar-se. TV3 i Catalunya Ràdio són nostres aparells de propaganda i els mitjans privats, a la majoria, també, que les subvencions fan miracles. Guanyarem les eleccions. La campanya serà bruta, però guanyarem.
Sí, és una qüestió interessant. Qui prevaldrà el 14-F, les xarxes lliures o els mitjans controlats? Veurem.
Per si de cas, tots els polítics republicans viuen també a dins de les bombolles, es barallen a les xarxes, els governants s'expressen al tuiter. Rufian no surt de tuiter més que per parlar al parlament o a les televisions amb el seu inimitable estil que deixa la política espanyola i catalana a l'alçada de duel a OK Corral. Però si al parlament i a les televisions ningú no pot contestar-li, molt menys algú del carrer, al tuiter, tothom l'interpel·la amb les maldites hemeroteques que fan palesa la seva falta de principis i escrúpols.
Minuts després que el portaveu pugés el seu pasquí al clau del tuiter, ja corrien a les xarxes les proves que el noi mentia. Si mentida sencera o mitja veritat és indiferent, tenint en compte que els altres punts també són mentides o promeses buides.
Les xarxes són bombolles. Però bombolles que difonen la informació off limits, fins i tot als mitjans convencionals que reprodueixen sovint els continguts de les xarxes i moltes vegades literalment.
Sí, el 14-F sortirem de dubtes sobre qui és més real, si les xarxes, on tothom pot parlar, o els mitjans convencionals on només parlen els d'un partit.