dimarts, 24 de novembre del 2020

El no tripartit del futur

Cal tenir molta presència d'ànim, per dir-ho amb cortesia versallesca, per sortir en nom d'ERC a prometre res pel futur, considerant futur la pròxima mitja hora. Tothom sap que futuribles i juraments del tipus "mai faré o mai diré o mai deixaré dir o fer", així, en abstracte, no volen dir res. Ho sap tothom per experiència pròpia i aliena. És un saber universal provinent de la condició humana. Ho sap fins i tot la portaveu que fa com que l'ignora. Descartem tot pacte amb el PSC o Comuns vol dir ara per ara i si les circumstàncies no canvien. I si canvien i es pacta, es dirà que sempre s'havia estat partidari dels pactes.
 
Per què ho diu, doncs? Per obrir via a la campanya bruta contra JxC que ja té avisada Rufián. Tothom a Catalunya pensa que això d'eixamplar la base i no som prou i d'entendre's i dialogar, com els cants de sirenes del PSC i Comuns, apunta a un tripartit amb l'entusiasta suport dels mitjans espanyols i fins i tot l'empatia dels ministres del gobierno. Tanmateix, la portaveu vol descartar d'una vegada per totes el que tothom dóna per descomptat sabent que no pot garantir res perquè "mai" significa "ara per ara i mentre no hi hagi ordre a contrari". 
 
Perquè, doncs? Per poder dir a correcuita i amb brutícia rufianesca i obvia referència a JxC, que qui parla de tripartit, ho fa per motius electoralistes. ERC, en canvi, apareix lliure de tota perversitat, revestida, com està per la toga candida.
 
ERC, diu la portaveu, només pactarà amb partits independentistes. Si fos veritat, no s'entén perquè no fan el pacte abans en forma de llista unitària. 
 
ERC no té motius electoralistes. Només vol encapçalar un govern "d'àmplia base". Em permeto recordar l'expressió, que no trigarà a sortir als discursos republicans. 
 
El fet que ERC es torni a declarar independentista a causa de les eleccions, és a dir, per guanyar-les com sigui, no és electoralisme.
 
Hi ha compareixences que fan vergonya.