Els tripijocs retòrics del VP
Junqueras per seguir al capdavant d'una força contrària a la
independència sense que es noti, són cada cop més lamentables. Ningú que
jo sàpiga nega la necessitat de mantenir obertes vies de comunicació
amb els governants espanyols. Els de JxC,
tot afirmant la via unilateral, sempre afegeixen que no renuncien al
diàleg. Per descomptat. És obvi. No cal recordar l'IRA, el SinnFein o els carbonaris.
El problema no és que hi hagi una línia de comunicació amb el gobierno, l'Estat i el que calgui. El problema és reduir tota l'activitat de l'independentisme a aquesta comunicació i fer-la dependre de les decisions dels governants espanyols.
Insistir al diàleg amb qui no vol dialogar després d'un temps raonable d'espera no té cap sentit i és una pèrdua de temps. Tanmateix cadascú perd el seu temps com vol. Però a banda de perdre el temps amb unes propostes buides de diàleg, que més fan els republicans per a la independència?
El problema no és que hi hagi una línia de comunicació amb el gobierno, l'Estat i el que calgui. El problema és reduir tota l'activitat de l'independentisme a aquesta comunicació i fer-la dependre de les decisions dels governants espanyols.
Insistir al diàleg amb qui no vol dialogar després d'un temps raonable d'espera no té cap sentit i és una pèrdua de temps. Tanmateix cadascú perd el seu temps com vol. Però a banda de perdre el temps amb unes propostes buides de diàleg, que més fan els republicans per a la independència?
Aquest és el problema: que
no només no fan res sinó que hi treballen en contra.
