A la colònia hi ha un parlament tan restringit que ni tan sols està segur de si les seves decisions seran publicades al DOGC o si les seves lleis seran aprovades pel Tribunal Constitucional que actua com a un superparlament català.
Per compensar aquesta mena de rump Parlament, esdevé a vegades un lloc on hi ha centelleigs polítics d'alçada que ens reconforten de les mesquineses quotidianes. La sessió d'ahir va deixar moments espectaculars. Com quan el MHP Torra va posar al seu lloc al diputat Iceta, sens dubte; però la importància de la seva exposició consisteix a fer palesa una paradoxa que ningú no vol veure encara que és evident: la dreta catalana és més d'esquerres que l'esquerra.
Mentrestant el gobierno de la metròpoli envia 200 antiavalots i provoca la indignació dels independentistes a la colònia perquè els fa veure que som el que som, una colònia que no pot prendre les seves decisions ni tan sols en ordre públic. Aquesta indignació hauria de ser permanent atès que vivim a un estat d'excepció de fet. Com s'entén sinó que la presidenta de l'ANC tingui el mòbil intervingut? I com Paluzie, Torrent i, probablement centenars de ciutadans.
La presència dels antiavalots prova que, encara que el gobierno faci un gest cap a ERC per aconseguir l'aprovació dels pressupostos, la repressió continua a tot arreu i fins i tot obre noves línies d'atac, com el cas del tsunami o les amenaces als funcionaris. En comptes de desjudizialitzar la política, com van dir que farien, les esquerres espanyoles l'han judicialitzat encara més, han admès la validesa del judici-farsa de l'1 d'octubre i apliquen sense cap mena escrúpols el dret penal de l'enemic.
En conseqüència, no té cap sentit seguir amb la tàctica del diàleg perquè la metròpoli ja ha posat els dos límits que el fan inútil. De forma: la repressió continuarà de plus belle. De fons: no hi ha possibilitat de cap referèndum d'autodeterminació.
Llavors, deixem d'embolicar a la gent i posem la directa cap a la independència.
A la metròpoli, com sempre domina la ignorància dels assumptes catalans. La gran preocupació són els pressupostos. Al rigodon dels suports participen PSOE, Podem, PNB, C's, ERC, els quatre diputats del PDeCat i els fragments de la galaxia podemita. Sánchez té els auguris favorables. El portaveu d'ERC ja ve signes favorables al vot a favor del gobierno, com sempre. ERC està molt més interessada a l'estabilitat del gobierno espanyol que a la independència de Catalunya. La primera és una garantia de futur pel partit; la segona, no.
Presentar-se a les eleccions catalanes en aquesta situació és un xic complicat, encara que els auguris que fabriquen en forma d'enquestes siguin favorables.
