Avui podria estalviar-me el Palinuro. Subscric totes les paraules del MHP Puigdemont en aquesta entrevista, on s'explica com un llibre obert, costum de la casa. Aquí posaria punt final a aquest post. Però això seria una descortesia cap a l'inquiet timoner d'Eneas.
El punt decisiu de la declaració del president no és que s'expliqui, sinó que li calgui explicar-se per mitjà d'un llibre. La càrrega de profunditat, sense retrets, és aquesta: "I jo no tinc a l'abast la freqüència d'invitacions mediàtiques que tenen altres, jo no ocupo el TN. La meva única possibilitat d'explicar-me és fer un llibre." Deixem a banda per irrellevant el fet que n'hi ha de llibres i llibres. Aquí i ara, "M'explico" no és un llibre; és una bomba. L'important, però, a la declaració és que planteja una situació de control d'ERC dels mitjans de comunicació (públics i bona part dels privats) que funcionen com aparells de propaganda republicana i de menysteniment permanent de JxC i el president Puigdemont.
Això no és un retret (com els que diu que col·lecciona el president Torrent), sinó una denúncia d'un atac permanent i molt greu al dret a la informació de la ciutadania i la llibertat d'expressió. Com es pot justificar aquesta censura evident de caràcter partidista és un misteri. Hi ha qui pensa que l'esquerra no pot coartar la llibertat d'expressió. Però sí que pot; i ho fa. I ho fa sempre que pot. Sense retrets, per descomptat.
I sense sentit comú, també. Sotmetre a censura informativa, a manipulació, a la societat en temps d'internet i xarxes socials amb unes eleccions a la vista és un error. La situació d'"hegemonia" mediàtica d'ERC pot ser molt relaxant pels propagandistes de la secta, però la gent la veu com un anunci de què ens espera si es fa realitat la "República d'esquerres" que pretén ERC, els independentistes "d'esquerres". Un lloc on es podran censurar llibres. Per què no cremar-los?
