El camí de la ignomínia s'hi ha de recórrer cap a les últimes conseqüències, a les últimes gotes del calze. La fabulosa taula de diàleg sembla tan irreal com l'espasa Excalibur, que ningú la pot agafar.
Totes les amenaces i fanfarronades amb les que ERC va acompanyar el seu vot favorable a la investidura s'han dissolt a l'aire, com diu el Fausto que passa amb tot el que és sòlid. Imagineu el que és gasós.
D'ençà de la investidura, els republicans han ensopegat amb la crua realitat que no eren gens necessaris per a l'estabilitat del gobierno. Fins a la seva última arma, la votació dels pressupostos, s'ha encasquetat en comprovar la disponibilitat d'altres forces polítiques a acudir en auxili del vencedor. Aquest pot ara permetre's el luxe de triar aliats, sobretot amb la nova possibilitat que els quatre diputats del PDeCat votin a favor.
En qualsevol cas, el vicepresident Iglesias tindria difícil explicar als seus seguidors que governa amb uns pressupostos aprovats per la dreta i no per l'esquerra suposadament independentista. Farà doncs tota la pressió per guanyar-se els vots d'ERC i Bildu i prometrà el que sigui, encara que no podrà complir res. Pel que fa als independentistes hauran de conformar-se amb les promeses buides perquè no poden quedar a banda dels comptes. Ignoro què podrà demanar Bildu a canvi; ERC no té més nassos que demanar una promesa per lleugera i alígera que sigui, de la llegendària taula.
Però això és cap sortida d'aquesta amarga posició perquè pot ser que la convocatòria de la taula arribi quan el MHP Torra sigui inhabilitat i, per tant no n'hi haurà cap taula, ni de diàleg ni de monòleg.
Aleshores, amb la més que probable inhabilitació del president Torra, la corda es tensarà encara més a Catalunya. La urgència d'ERC per convocar eleccions és fàcil d'entendre des de la seva curta perspectiva partidista perquè sap que com més s'allunyi la convocatòria més vots perdrà, ja que el resultat de la seva tàctica de la taula ha estat un fracàs.
Però el desig ardorós d'anar a eleccions ensopega amb la negativa del president Torra a convocar-les. El camí del calvari, fins a la desfeta final, s'hi ha de recórrer del tot.
La resposta a la inhabilitació que sembla més probable és declarar la institució "sedi vacant" i no proveir al relleu. Això és el que deu considerar la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, que és una situació de desgovern i el que li fa demanar eleccions.
Els republicans, però,tenen a llurs mans convocar les anhelades eleccions. Només han de trencar el govern de coalició i, si cal, plantejar una moció de censura. Seria una jugada mestra.
Però no podrien tornar a sortir al carrer per haver posat fi al primer govern de majoria absoluta independentista de la història.
