No tinc cap dubte que aquest lleial servidor de l'Estat espanyol farà el que sigui per concloure el seu vergonyós mandat al davant del Parlament amb la claudicació definitiva. I com més aviat, millor. L'historial d'aquesta legislatura és gloriós: el Parlament (amb majoria absoluta independentista) no va investir el president legítim, tampoc no ho va fer amb el seu possible successor, va treure els sous dels diputats a l'exili, va despullar el MHP Torra del seu escó i fins i tot es va prohibir a si mateix publicar les seves decisions al DOGC.
Baixant un cop més el seu bonic cap sense cervell i acatant una inhabilitació arbitraria, el president Torrent ha posat la marca de la covardia ben amunt. En té experiència. Fa uns anys avisava als auditoris que la independència era irreversible i els que tinguessin dubtes que s'apartessin si no volien ser aixafats sota les rodes de l'imponent carro de la República independent. El carro va aleshores tirat per a un ratolí acoquinat que només vol deslliurar-se de tota fantasia independentista i ser admès com a un bon ratolí espanyol de tancada barba.
En qualsevol cas no és només ell; és tot el front espanyolista, des d'ERC (que no ha sigut mai un partit independentista) a VOX, passant per gairebé tots els mitjans el que desitja amb libidinosa fruïció el retorn als bons vells temps autonòmics on tothom podia viure i deixar viure tranquil. Temps de normalitat, coi. Per això demana tothom eleccions al variat ritme del Bolero de Ravel.
Els d'ERC tenen un front piulaire tuitant sòlida solidaritat amb el MHP Torra, esquinçant-se les vestidures, mesant-se els cabells i cobrint-se la cara amb cendra per l'arbitrarietat i la injustícia de l'Estat. A la seva esquena li pressionen perquè abans la inhabilitació (que donen per feta) convoqui les eleccions. Creuen que se'n sortiran beneficiats, encara que ja molts d'ells temen que es fotran la gran castanya. Que la gent no és idiota.
Demanen "articular una resposta conjunta" amb la mateixa pesada cadència amb què demanen eleccions. Però mentrestant s'apressen per donar sortida al "problema" de com millor obeir a l'Estat.
Com que les eleccions només pot convocar-les el president de la Generalitat i aquest sembla decidit a no fer-ho perquè planteja el conflicte en termes clarament polítics, els partidaris de la "normalitat" es troben un problema, ja que, per obeir a l'arbitrarietat espanyola, es veuen forçats a cometre una altra a Catalunya, convocant eleccions de forma il·legal.
Es tracta, com sempre, de trobar enginyoses interpretacions dels reglaments per justificar la seva covardia i arbitrarietat. És gent molt reglamentària, avesada a l'art de Trismègist. Es va a cercar un precedent d'aquests malabarismes a una decisió del Consell d'Estat per resoldre un atzucac parell de seu vacant de la presidència i necessitat d'eleccions a Espanya. I es pretén aplicar-ho per analogia. Però el Consell d'Estat no és un òrgan judicial, sinó consultiu. Les seves decisions no són d'obligat compliment i fins i tot poden no ser-ho en absolut car, perquè siguin ha de ser consultat prèviament. Vull creure que, si el Parlament pren aquesta decisió serà amb el vot en contra dels diputats de JxC. El vot favorable d'ERC es pot donar per fet.
Vet aquí el nus de la qüestió i l'enfonsament complet de l'engany d'ERC: si el Parlament decideix consultar el Consell (o aplicar la seva decisió anterior com a precedent) el que està fent és donar per bona, legal, legítima la inhabilitació del MHP de la generalitat.
Amb aquest esperit de submissió acovardida, quina posició "comú" volien articular els republicans?
O el Parlament desobeeix i no acata la inhabilitació i potser, reprimit, deixi de ser Parlament en acte de dignitat o l'acata i deixa segur de ser Parlament en acte de submissió.
