Fa gairebé un any, vaig suspendre el blog per un seguit de raons. No era una decisió fàcil. Feia més de dotze que publicava un post diari. El blog s'havia convertit en una mena de diari personal que, com molts diaris personals, íntims, voldria secretament ser públic. Palinuro ho era palesament. Però, arran del trasllat a viure a Catalunya se'm va fer difícil mantenir el ritme diari, no només perquè vaig tenir de sobte un munt de treball, sinó perquè creia que, vivint i escrivint en Catalunya, caldria fer-ho en català, cosa impossible llavors, atès el meu deficient nivell de la llengua. Continuar publicant en castellà em semblava una confessió de desfeta o una incongruència ideològica. Com que escriure una llengua és més difícil (i més perillós en ambients on la comunicació és conflictiva) que parlar-la, caldria prendre un temps de preparació abans de sortir a l'esfera pública en català.
No cal dir que no crec haver assolit una competència satisfactòria de forma que els escrits encara fan un aire de redacció com a exercici pràctic. Però sí que goso pensar que em trobo en aquella regió hiperbòria de la tolerància lingüística en la qual regeix el principi que l'aprenentatge de la llengua és la terra sense fi, fins i tot la materna.
Pel que fa a la periodicitat, encara no estic en situació de comprometre'm a res. L'ideal seria tornar al diari, però no em sembla realista, car la quantitat de treball no minva i, a més a més som en posició de sortida d'una cursa pròxima que té una importància brutal per al futur més a prop. O sigui, que no hi haurà periodicitat regular.
El contingut. Bàsicament, el procés català cap a la independència. Ens apropem al desenllaç d'allò que, a l'inici, vaig entendre com una revolució. Si algú encara se'n dubta que sigui en veritat una revolució perquè no hi ha violència de la part catalana, és de suposar, reconeixerà el caràcter revolucionari a la vista dels resultats de la independència per a l'Estat espanyol i per a Europa. Un canvi total de legitimitat d'un abast imprevisible.
La posició de Palinuro es manté com el "decíamos ayer", de Fray Luis: partidari de la independència aquí i ara, amb un projecte unitari de DUI, deixant per al moment postindependència qualsevol altra consideració ideològica, esquerres/dretes, d'aquí o d'enllà. No milita en cap partit. Com que és membre de La Crida i la Crida s'ha confós (o qualcuna cosa de semblant) amb JxC, serà també membre de JxC, però com Alfonso Guerra va ser al govern d'Espanya, d'"oient". El seu vot serà per a la candidatura que el MHP Puigdemont encapçali directament o indirectament.
De fet, amb Puigdemont, la candidatura de JxC passa a ser uns nous Junts pel Sí, el que deixa als altres, segons vaig llegir al tuiter, convertits en un "Junts pel No".
