Quan s'ocupen certs càrrecs es viu davant la història i se sap que se
serà jutjat per aquesta. Convé doncs, estar a l'altura, sota risc de ser
recordat com un pobre desgraciat o un covard. És fama que quan el gran
mestre de cerimònies del rei Lluís XVI va presentar-se al Joc de Pilota
de París el 20 de juny de 1789 amb ordre de desllogar-ho de
revolucionaris, Mirabeau va negar-se i va dir-li que "Nosaltres som aquí
per la voluntat del poble i no n'hi sortirem que par la força de les
baionetes".
Exactament el contrari del que va fer el covard del MHP del Parlament,
senyor Torrent, davant les interferències espanyoles a la cambra, els
drets de la qual ell hauria de defensar. I no una vegada, si no varies.
Va permetre la imposició espanyola en no investint el MHP Puigdemont; va
tornar a fer-ho, segrestant els sous dels diputats catalans
inhabilitats pels espanyols; va fer-ho una altra vegada permitent que el
MHP Torra fos despullat del seu escó; i va fer-ho recentment amagant la
seva responsabilitat darrere uns funcionaris unionistes que, amb
boiroses excuses, van censurar la publicació d'una decisió del ple al
DOGC.
És a dir, el MHP Torrent, com el diputat Mirabeau, passarà a la
història, però no per ser l'heroi que lluita pels drets del parlament
com seu de la sobirania nacional, sinó com un covard que ha empetitit el
parlament i ha venut la sobirania del poble per por a perdre el seu
càrrec i el corresponent sou públic.
El mateix Torrent que, abans d'ocupar la presidència del Parlament i per
la qual evidentment no serveix, xerrava a tot arreu Catalunya traient
pit per fer la independència i demanant a qui "tingués dubtes, que
s'apartés".
Com que s'acosten eleccions i ERC té les enquestes d'esquena,
l'oligarquia d'aquest partit de vividors ha donat ordre als militants i
càrrecs d'omplir l'esfera pública de propaganda, amb mentides i falsedats. La missió és xerrar una altra vegada de la independència,
demanar una unitat que han boicotejat sistemàticament i queixar-se que
es maltracti a ERC que no deixa de parlar de la "dreta catalana",
"l'espai convergent", "els convergents", el "3%", etc.
Tenen un monopoli dels mitjans públics de comunicació a Catalunya,
@tv3cat i @CatalunyRadio i comprada una bona part dels privats i esperen
que la xerrameca que difonen acabarà donant fruits, si no per la seva
qualitat, per la seva quantitat; sinó per la seva intel·ligència, per la
seva estupidesa; sinó pel seu interès, pel seu avorriment. Com feia
Goebbels.
L'elit d'ERC s'ha posat en marxa, en campanya electoral, per tal de
torçar les fosques previsions. I han tret a l'escenari tota la
bateria d'intel·ligència que disposen i que malauradament per a ella es
redueix als senyors/es Aragonés, Rufian, Tardà, Torrent, Vilalta, Sol,
Sabrià, un parell de pseudointel·lectuals i una cua d'escolanets fent mèrits. Sumant
totes llurs veus no s'arriba a formular un discurs mitjanament
coherent, molt menys alguna proposta racional, efectiva i sincera.
La càrrega més gran sembla haver caigut aquest cap de setmana sobre el
MHP Torrent, el petimetre més covard dels xerradors de la cosa nostra
d'ERC que va fent entrevistes als mitjans com la verge va vessant
gràcies al seu pas.
El fil del "raonament" d'en Torrent, que sembla bastit per a nens amb
necessitats especials, té quatre potes i successives, per no perdre's en
complexitats discursives: 1) cal un govern bon, efectiu, el seu, que no fa res; 2) cal
que l'Estat negociï d'una vegada la taula de negociació que es nega a
negociar; 3) cal preservar una mobilització al carrer que ERC tracta de
desmobilitzar com sigui, fins i tot anant contra els suposats aliats; 4)
cal perseverar amb la internacionalització del procés car fins
aleshores no han pogut destruir-la per ordre dels seus amos espanyols.
El punt crucial d'aquest infame bla, bla, bla, aquesta xerrameca barata,
que repeteix totes les mentides d'ERC sense cap variació, la perla de
la intel·ligència torrentina, és l'afirmació que, després de les
eleccions, ERC i JXC s'entendran cap a una estratègia compartida.
I si això fos veritat, per què no fer la unitat abans les eleccions?
Perquè el cap del Palmar de Troia d'ERC no vol. Prefereix tenir
totes les opcions obertes, per fer el que més l'interessi (com ens
il·lustra el llibre del MHP Puigdemont). Fins i tot, deixar caure l'aliança "estratègica" (el terreny del sinistre assessor Sergi
Sol a 9.000 € al mes) i formar un govern tripartit "efectiu" a les ordres dels
espanyols. Per a ells, els espanyols són més segurs que els de JxC, que
s'han tornat bojos i volen fer el que diuen: assolir la independència.
El covard d'en Torrent diu que no ha decidit el seu futur polític. Ho
farà la història per ell: anirà al cubell de les escombraries. Això, sí,
amb una jubilació de cinema obtinguda gràcies als seus esforços per
aturar la independència de Catalunya.
Esforços que seran inútils.
La revolució catalana, la independència de
Catalunya són inevitables, malgrat tots el Torrents i resta de botiflers
i vividors republicans que no coneixen el tigre que cavalquen. Llur
tasca és inútil. El mateix Mirabeau l'explicava així: "Quan hom es posa a
dirigir una revolució, el fet difícil no és fer-la avançar, sinó
aturar-la".