El nou atac de la brigada judicial hispànica a Unidas Podemos (UP) ha suscitat una allau d'indignades protestes dels seus simpatitzants, encapçalats, com és normal a un partit d'ordre revolucionari i temple bolxevic, per llurs teòrics i cervells pensants. Pablo Echenique, gos doctrinari de camisa nova, aprofita per impartir, molt escandalitzat, una classe magistral en tuiter, sobre el "Lawfare". Sembla haver-se assabentat avui de l'existència d'aquesta pràctica corrupta. Mai hauria pensat l'esquerra espanyola que li aplicaria a ella que, fins i tot, està al gobierno, un gobierno del que se sent "molt orgullosa". La tropa, els d'infanteria, patim la "lawfare" des de fa temps. Consisteix a reprimir la dissidència política per mitjans coercitius, policials, judicials i carceraris quan no es pot fer valer l'exercit segons costum espanyola. Es diu també "dret penal de l'enemic", cosa molt coneguda en terres catalanes.
Ah, però les terres catalanes ens "pillan muy lejos". I tant! Als antípodes polítics. El balanç de la gestió d'UP al gobierno més progressista de la història pel que fa a Catalunya és negatiu perquè no només no ha fet res de bo sinó que no s'ha oposat als atacs de les ministres i jutges més feixistes contra l'independentisme. Ha parlat i gesticulat molt als mitjans domesticats, com només saben fer-ho els espanyols de debò, però, a hores d'ara, a Espanya la covid-19 està fora de control amb el virus escampat a tot arreu per la incompetència del gobierno, l'exrei lladre a parador desconegut sota protecció oficial, tota la legislació repressiva dels delinqüents del PP segueix en vigor (mentre el misteriós M. Rajoy resta en llibertat), tothom dóna ja el rescat per cosa feta, ningú sap com es reiniciarà el curs escolar i els esquerrans del govern estan de vacances.
Res d'estrany que les xarxes baixessin ahir agitades amb comentaris àcids, sarcàstics, venjatius contra UP. Fins i tot reapareix l'inevitable Niemöller i el seu poema de "van venir, etc.", el record de l'"a por ellos". Es va llevar la veda de caça al podemita hipòcrita i tothom disparava contra UP tret del seu home a Catalunya, Gabriel Rufian. Era fàcil detectar un esperit, un ànim d'alegria a les crítiques, de festa, de gresca i satisfacció per la desgràcia d'un altre. Això que els alemanys diuen "Schadenfreude" o alegria pel mal alien. La veritat és que els senyorets de la casta d'UP el tenen merescut com just resultat de la seva inhibició, la seva equidistància davant els conflictes més durs, com el robatori de l'escó al MHP Torra, l'actitud amb el suplicatori de Laura Borràs, etc. Però que ells ho tinguin merescut no vol dir que nosaltres hàgim d'en recórrer. Hem d'evitar tot allò que porti a la desunió.
Per descomptat que el tenen merescut. La seva integració quasi mimètica amb els costums de "la casta" i les mores de la vila i cort, els havia convençut que eren un d'ells. I de sobte i amb brutalitat els recorden que no, que, malgrat haver dipositat les armes a l'entrada del saloon, encara són considerats com l'enemic i tractats en consonància, com si poguessin mossegar quan són una esquerra desdentada moguda tan sols pel desig d'assegurar-se una bona pensió quan ja no siguin útils a l'oligarquia espanyola. Vells abans d'haver estat joves.
I per descomptat que hem de fer com si no veiéssim la seva misèria moral, la seva poltroneria i cobdícia pels càrrecs públics ben remunerats. Sobretot perquè els seus "cuates" catalans de Podem, Comuns i altres herbes del jardí de l'estafa, els Assens, Nuets, Albiachs, Rufians, Torrents, Sols, Menas, Tardàs fóssin persones dedicades al seu país i no sipais a les ordres dels colons de segona que són els d'UP.
Res de "Schadenfreude", amics. Solidaritat amb aquests desgraciats que cobren per lluitar contra l'alliberament de llur país i la seva gent. Sí, solidaritat malgrat tot. Cal recordar que per malament que els vagi a ells, a nosaltres ens anirà sempre molt pitjor amb la bruticia espanyola.
Perquè som independentistes, l'únic que ells ni compren ni comprenen.
