Quin paperot! El PSOE, partit d'arrels republicans, convertit en el més sòlid defensor de la monarquia dels Borbons, una dinastia que ha descobert el secret del "perpetuum in-mobile" o la contrarevolució permanent. És gairebé miraculosa la seva capacitat de viure del país sacsejant-ho periòdicament amb l'ajuda i complicitat de tots els partits polítics "nacionals" liberals, conservadors, socialistes, federalistes, unionistes, comunistes i podemistes o mixtos. Prova que la monarquia està per damunt dels partits. El PSOE fa el que manen els canons d'aquesta monarquia nacional-clerical de l'antic règim, convertida gràcies a la màgia euforitzant del licor "1978", en una democràcia de nivell europeu: mentir.
Per si de cas, la dreta aprofita per ensenyar als "plebeus nouvinguts" les regles de la cort dels miracles. La primera: al rei se'l defèn com a la legió, "amb raó o sense ella". Encara millor sense raó, perquè es vegi amb claredat que el rei no només està per damunt la llei, sinó de la raó mateixa. Cal creure el que diu el rei precisament perquè és absurd. El rei d'Espanya és la personificació de Déu sobre la terra; no el Papa, que els espanyols són de sempre més papistes que el Papa.
És el dret diví del rei o, sigui, el dret a fer el que vulgui, passat per la constitució com l'ou per l'aigua. Quan molt il·lustres polítics recorden en aquests dies amargs el gran servei de l'Emèrit a Espanya, la democràcia i la conservació de la fauna salvatge, fan el mateix discurs del rei, oi? Què té de dolent que, després d'una vida de sacrificis per Espanya com a marmessor del llegat del Caudillo, hagi fet el que fan alguns marmessors, és a dir, canalitzar part dels recursos guanyats per la seva mà a la seva butxaca reial privada?
Tinc la impressió que els opinadors ad usum no saben com reaccionar. És obvi que la situació internacional resulta paorosament ridícula i insostenible. Però no tan obvi que algú tracte de posar una mica de serietat en aquesta barreja de Freedonia i el prisoner de Zenda. Hi ha ja qui clama al cel un nou Santiago y cierra España arran de la provocació dels tribunals belgues, plens d'herètics.
El gobierno no sap literalment que fer i ha fugit d'estudi i vacances deixant els ciutadans a mercè de l'indesxifrable xerrameca del ministre de l'Interior. El senyor Grande-Marlaska convoca roda informativa per informar que no es pot informar sobre l'emèrit perquè és l'anterior cap de l'Estat, com si això fos dir alguna cosa. Ningú no es defineix pel que no és, sinó pel que és, i l'emèrit és un ciutadà sotmès a un procés judicial en Suïssa. L'Estat farà bé en assegurar-se que sap on és, per ajudar a la justícia, si de cas. Però no té per què pagar per a la seva seguretat més que per la de qualsevol altre ciutadà. I ja que som arribats fins aquí en aquesta pel·lícula sèrie negre, cal demanar si l'Estat, és a dir, tots nosaltres, pagarem també els 11.000 € la nit al franciscà refugi del fugitiu.
El ridícul de l'Estat es fa apoteósic quan es contrasten dues declaracions oficials: la primera, la Casa Reial afirma que el parador del rei in itinere es cosa seva, privada. És a dir, que no té que donar comptes a ningú. La segona: el ministre de l'Interior dient que l'assumpte del rei és cosa de l'Estat perquè es l'anterior cap de l'Estat.És a dir, és un secret d'Estat, tant secret que és secret per al mateix Estat.
