El 1771, Jean-Louis de Lolme, il·lustre estudiós suís de la constitució britànica definia així la supremacia del Parlament britànic: "el Parlament anglès ho pot fer tot, excepte convertir una dona en un home i un home en una dona".
Tanmateix, el Parlament europeu continua sense poder convertir l'un a l'altra i l'altra a l'un, però pot declarar que, amb caràcter general, un home sigui tractat com una dona i una dona, com un home. L'ha fet el passat 12 de febrer. Perquè sí, perquè ho diu el Parlament inspirat per Foucault i Judith Butler. I després diuen que la filosofia no cou cols.
És sabut que, moltes vegades, hi ha un conflicte entre el sexe amb què es neix i el gènere amb què el nascut s'identifica. I aquesta contradicció pot generar molta disfòria en qui la pateix. Rainer Maria Rilke, batejat com a René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke, va ser criat per la seva mare com una nena: el vestia amb vestits de nena i s'hi dirigia en femení. Quan el poeta esdevingué un home, les relacions amb la seva mare eren molt dolentes. Encara que no tant com les del trans Jesse van Rootselaar, que fa tres dies va matar nou persones (entre elles, la seva mare i ell mateix) i en va ferir 25.
El primer que s'ha de distingir en parlar dels trans és si aquests ho són per haver-ho decidit ells d'adults lliurement o si van ser educats com a tals pels seus pares. En el segon cas, hi ha un problema legal quan un adult pren una decisió per un menor que condicionarà després la seva vida. És molt qüestionable que els pares tinguin aquest dret, encara que admeto que negar-ho suposa donar per bona una distribució convencional de gèneres. Però la llei ha de protegir els menors en les circumstàncies reals i no en les inventades pels pares.
En el primer cas, de lliure elecció de l'adult, no hi ha cap dubte. Tots tenim el dret a viure la nostra vida segons el gènere que elegim performativament, com diu Butler. Però cap dret és il·limitat. Tots tenen un límit, que són els drets dels altres i els trans estan obligats a respectar-los, sota pena de ser sancionats si no ho fan. Per esmentar el cas més freqüent: les dones cis tenen dret a competir entre elles als esports i no amb homes que diuen sentir-se dones; tenen dret als seus espais privatius de tota mena sense haver de compartir-los amb homes trans, per molta dona que se sentin.
No cal entrar en l'espinós assumpte de la convicció subjectiva de cadascú i si un home hormonat i/o operat és o no una dona. Que cregui el que vulgui, però que no atempti contra els drets de les dones cis ni s'aprofiti dels recursos socials que els pertanyen.
Com que el sotasignat és un impenitent admirador de la cavalleria errant i el codi Bushido, encara que també ho sigui de don Quixot, creu fermament que res és més vil i menyspreable que un home combatent contra una dona o maltractant-la en qualsevol forma.
Si es guarda aquesta regla d'or de la cavalleria, si els drets dels altres es respecten, no em sembla que hi hagi cap raó per oposar-se a les persones transgènere, sempre que s'ho paguin de la seva butxaca.