Palinur ho va dir des del principi de la nova confrontació entre dos vells enemics, Israel i els islamistes. Aquesta guerra reviu un conflicte secular que toca sentiments i passions molt profunds, no només dels combatents sinó, pràcticament de tot el món. És una guerra que interpel·la gents de tota condició, que desfà amistats, fins i tot famílies. Si Palinur fos religiós, diria que és una guerra de Déu.
És un conflicte que incideix en un tret civilitzatori occidental permanent: l'antisemitisme. Els seus efectes van més enllà dels camps de batalla. El recent pogrom de jueus a Austràlia així ho prova. Com l'expulsió de tres ancianes turistes del museu Reina Sofia per ser jueves. Els jueus ja no estan segurs enlloc del món, excepte a Israel, raó per la qual defensen el seu país amb dents i ungles i el defensaran fins a l'últim combatent.
Les manifestacions antisemites recents de la relatora especial de l'ONU per als territoris ocupats, Francesca Albanese, intenten revifar l'odi als jueus a tot arreu. A l'extrem que diversos països n'han demanat la seva destitució. La senyora Albanese es defensa pretextant el conegut context. La UNWRA la defensa, cosa que no és precisament una cosa tranquil·litzadora i també ho fa Hamàs que encara ho és menys. Totes dues defenses posen de manifest com el front proislàmic i antiisraelià més important és el propagandístic.
Recolzats en l'antisemitisme occidental, especialment de l'esquerra, han engegat una gegantina campanya de mobilitzacions a tot el món, finançades amb capitals dels petrodòlars. La seva finalitat és presentar com a víctima un poble palestí fictici objecte d'un genocidi inexistent, però que inunda fins a l'avorriment els missatges d'uns mitjans de comunicació, començant per la BBC, comprats amb aquests petrodòlars de Qatar i altres monarquies islàmiques.
Els seus portaveus occidentals parlen d'un poble palestí que va ser desposseït injustament de les seves terres el 1948, pateix una guerra d'extermini i té dret a tornar a casa seva. Però, de fet, el conflicte és molt anterior. Són els israelites els qui van ser expulsats d'aquestes terres on portaven des d'abans de Crist, dispersats i perseguits per tot el món. Els musulmans van arribar com a conqueridors fa 1400 anys i són ells els colons.
La campanya de propaganda que les esquerres i els governs antisemites com l'espanyol han secundat no només desfigura una veritat històrica de segles, sinó que, a més, ha servit per justificar l'actual invasió islàmica d'Occident. Només cal veure la penetració de la barbàrie islàmica a les societats democràtiques, inclosa la inenarrable i vergonyosa defensa que l'esquerra espanyola fa de les peces amb què l'islam obliga les dones a vestir-se per humiliar-les i destrossar-ne la dignitat.
Per sort, la llibertat i la veritat prevaldran gràcies a la victòria d'Israel, que lliura la batalla de la civilització davant el terror.