Amagat darrere del canvi climàtic, Illa espera que els seus subordinats al govern de la Generalitat li treguin les castanyes del foc pel caos que ha generat a Catalunya. Els seus consellers compareixen en rodes de premsa empassant-se un gripau darrere l'altre per explicar com és possible que la Catalunya del segle XXI no tingui trens ni autopistes i hagi de comunicar-se com en els temps de Miguel Strogoff, per postes de cavalls. Els mitjans, tots a sou de la partitocràcia, no critiquen tanta incompetència perquè en són tan responsables com els polítics que protegeixen.
Després d'incomplir la seva promesa d'abaixar-se el sou, Illa continua cobrant 140.000 € per fracassar estrepitosament en tot menys en la tasca d'espanyolitzar Catalunya. Els seus innombrables consellers, assessors i la tropa d'endollats que ha recollit dels altres partits, com si fossin MENAS a costa del contribuent català, li fan la gara-gara mentre s'emporten els calerons.
Els inútils de l'ANC i el Consell de la República convoquen una manifestació per al set de febrer sota l'estúpid lema “Prou” perquè no gosen alçar la veu, però volen convèncer la gent que fan alguna cosa. Puigdemont, el president telemàtic, apareixerà en holograma explicant a la gent el que sap tothom, però ni tan sols gosa demanar noves eleccions.
L'estel de la Tramuntana, que ha passat deu dies rentant el cervell a la gent des de tots els mitjans del règim per vendre l'enèsima presa de pèl, ha emmudit sobtadament. Les rodalies, que el pinxo Rufián deia traspassades a la Generalitat gràcies a ell, han rebentat definitivament i, de passada, també ho ha fet l'autopista més important de Catalunya, deixant centenars de milers de persones sense mitjans de transport.
En dues memorables intervencions parlamentàries, el buròcrata del dit alçat va assegurar, d'una banda, que el projecte de Sílvia Orriols fracassaria i, d'una altra, que el seu govern, després d'haver fet les coses bé el 2025 (sic), les faria millor el 2026.
De moment, l'única cosa segura és que, si hi hagués eleccions ara, el projecte d'Orriols tindria un suport popular considerable i que Catalunya mai no ha estat tan enfonsada com avui. Els catalans, sotmesos a un govern d'incompetents i endollats, tots ben pagats, començant pel seu desaparegut president, no tenen sanitat, ni educació ni transport públic, ni seguretat al carrers, ni res de res; però paguen els impostos més alts de l'estat. A més, han d'aguantar una tropa de cretins que es desplacen amb cotxe oficial, prohibint o dificultant l'ús del cotxe privat.
El fracàs no és només material. També ho és moral.