Fa algun temps, un protegit de la partitocràcia catalana qualificava Twitter de “femer”. El protegit era un avançat, un pioner. Obria el camí a l'actual croada contra les xarxes. El govern britànic vol bloquejar Twitter, argumentant que la seva intel·ligència artificial, Grok, és pornogràfica. El d'Austràlia ho fa per lluitar contra la “islamofòbia”. La Unió Europea, també a l'ona prohibicionista, diu que Twitter és una font de desinformació i odi. Els mateixos pretextos que invoquen el govern espanyol i el català per censurar les xarxes que no els deixen robar en pau.
Els altres països que tenen prohibit Twitter són la Xina, Corea del Nord, Turkmenistan, Myanmar i, en bona part, Rússia. A aquests no els cal pretextar res. Les afinitats electives són evidents.
La llibertat d'expressió és com el lliure canvi. Tothom ho defensa en teoria i ho ataca a la pràctica. La lliure competència és el millor per a l'interès general, però la meva mercaderia ha d'estar protegida. És bo que les opinions competeixin en obert, però la meva ha d'estar fora de perill de les crítiques.
Això és el que passa a Catalunya, una partitocràcia clientelar basada en una conxorxa politicomediàtica que pocs gosen denunciar, però tots coneixen. Una classe política corrupta actua amb total impunitat, protegida per un entramat de mitjans de comunicació comprats amb diners públics que actua com a aparell de propaganda del sistema, ocultant les seves malifetes i censurant i silenciant les veus crítiques.
Si la teva única manera de defensar les teves opinions és impedir que els altres exposin les seves, les teves opinions no valen res.
Els mitjans que van estar mesos callant sobre l'escàndol de la DGAIA, estan avui dia i nit donant veu a Junqueras (que no té cap càrrec institucional) per rentar el cervell a la ciutadania. L'efecte és contraproduent. Com més explica el nyap que ha aconseguit, més es desprestigia.
L'esfera pública catalana és el regne de la mediocritat i la covardia. Ningú no gosa dir que el rei va nu per por de quedar-se sense feina. Tots escriuen al dictat de la corrupció governant i condemnen a l'ostracisme les veus crítiques. Han fabricat un règim d'eunucs sense professionalitat, dignitat ni vergonya.
El cas paradigmàtic del totalitarisme mediàtic és la radiotelevisió pública. En aconseguir el poder, ERC va convertir RTV3 en un aparell de propaganda del partit, a les ordres del director, Vicent Sanchis, assessorat pel corrupte comissari polític, Sergi Sol, que decidia qui parlava i qui no per la pantalla. La parella que els ha succeït, Rosa Romà, una altra camaradovski erki, i el ximple útil Sigfrid Grass, han convertit la televisió catalana en una revetlla espanyolista i anticatalana, dedicada a amagar les malifetes socialistes i republicanes i propalar la política antisemita i proislamista de l'esquerra woke, la que vota en contra de condemnar el feminicidi iranià.
I tota aquesta sinistra brossa diu queTwitter és un femer.