Els senyors i senyores de
Junts, farts de les procrastinacions (és a dir, les preses de pèl) de Sánchez,
han decidit donar un cop sobre la taula i complir les seves amenaces
estiuenques. A partir d'ara, trenquen amb el PSOE i aniran per lliure al
Parlament, cosa que ja feien. I fins i tot votaran en contra del partit del gobierno. Cosa que també feien.
Puigdemont es pregunta
com se les enginyeriaran per governar a partir d'ara. I contesta el gobierno que
com ho ha fet fins ara. Pedro és Pedro, però qui fa mesos que anuncia que ve el
llop és Puigdemont. Per a res, és clar.
Ningú no es creu ja que
Junts faci caure el govern. Té
massa interessos en joc. Interessos
dels de debò, no eteris. Posseeix grup parlamentari propi (500.000 euros de
l'ala a l'any) gràcies al partit de Pablo Iglesias “el bo” i la dona del
president gaudeix d'un discret i sucós endoll a la Diputació de Barcelona
governada pels socialistes amb què el seu marit vol trencar. Impossible
prendre's seriosament les enrabiades del pater famílias.
El PSOE afirma que
continuarà governant sense pressupostos. Ningú té força per fer-lo fora. Les dretes nedan al fang de llur incompetència. El gobierno compta, a més, amb el suport
ferm d'ERC, partit que condensa tota la força de l'esquerra anticatalana,
catalana i espanyola. Però aquesta és una altra polèmica, molt ben representada
al fresc de Goya de la Quinta del Sord en què es veu dos xicots, Junts i
ERC, molint-se a pals. És possible que cap d'ells sobrevisqui.
Perquè l'autèntic perill
per a aquest tàndem d'independentistes ficticis és a Catalunya i es diu Sílvia
Orriols. És Alianza Catalana i el seu potencial de creixement evidenciat a
totes les enquestes i en el pur sentit comú el que els treu de polleguera. Aquesta
dona catòlica amb esperit de la donzella d'Orleans (encara que amb cinc fills)
és la que està posant potes enlaire l'insuportable marasme de la política
catalana, feta de corrupció, engany i manipulació de l'esfera pública al servei
del wokisme més estúpid i destructor.
Si realment Junts vol que
se'l prengui seriosament, ha de propiciar una moció de censura que portarà
Feijóo necessàriament al govern, cosa que serà el toc de difunts per al partit.
L'única manera d'evitar-ho -de moment- seria comprometre el PP a una moció
instrumental, conduent a eleccions anticipades a Espanya. Però si això es produeix, serà gairebé impossible
evitar les de Catalunya.
I unes eleccions a
Catalunya ara mateix poden significar una patacada històrica dels partits
processistes.
I el pitjor -o millor- és que, com
més es retardin, més gran serà la patacada.