El passat colonial d'Europa passa factura al present. Entre els segles XVI i XX els europeus van conquerir gairebé tothom. Van forjar imperis, es van apoderar de continents sencers als quals van explotar i saquejar. Van destruir cultures i civilitzacions i el van glorificar com un procés civilitzatori. El poeta imperial per excel·lència, Ruyard Kipling, el va condensar en una expressió lírica amb un xic de racisme, en parlar de la “cárrega de l'home blanc”.
Pot semblar jingoista i ho és; però respon a l'esperit del temps. Karl Marx creia que la conquesta de l'Índia pels anglesos era un avantatge per a aquesta, car havia estat sotmesa per una civilització superior, que la faria avançar més en el camí del progrés. En el cas d'Amèrica, la destrucció de les cultures precolombines va ser total. Algunes encara eren a la prehistòria. D'altres havien desenvolupat sistemes d'escriptura i càlculs complexos. Totes van sucumbir a l'arribada dels espanyols que, així, les incorporaven de cop a la història. A la seva, és clar.
És temptador veure aquests casos un exemple de les disquisicions d'Engels sobre els pobles amb història i els pobles sense història, o les més genèriques de Toynbee, però tots dos es referien a fenòmens diferents. En el cas dels pobles d'Amèrica i al de l'Àfrica, després, no és tant que no tinguessin història com que els conqueridors l'han robada i substituïda per la seva.
La creixent anomia social que s'observa a Europa amb una immigració massiva que es nega a integrar-se a la cultura de la metròpoli i li és hostil es pot entendre com una revenja, un backlash dels colonitzats cap als antics colonitzadors.
En l'actual debat sobre pensament descolonial crida l'atenció allò que sembla una moda que alguns herois i heroïnes europeus o ianquis siguin representats per persones no caucàsiques. Omar Sy, fill d'una mauritana i un senegalès, representa Arsène Lupin en una sèrie d'èxit a França el 2023. El 2024 es va representar a Londres un “Romeu i Julieta” en què Julieta és l'actriu negra Francesca Amewudah-Rivers. El 2025, el Capità Amèrica, d'Anthony Mackie, un afroamericà, ha tingut una recepció poc entusiasta, encara que res comparat amb el fiasco de Rachel Zegler, descendent de colombians, a Blanca Neu el 2025.
Per més que els aficionats a aquestes aventures puguin empipar-se, no es pot dir que es tracti de falsificar la història, de fer una mena de substitució demogràfica del passat, atès que es tracta de personatges de ficció. I, amb els personatges de ficció es pot fer el que hom vulgui, encara que tampoc no és l'assumpte tan senzill com sembla. Tinc una amiga que l'altre dia plantejava una qüestió interessant. Com es rebria una pel·lícula en què Tarzan, el personatge d'Edgard Rice-Borroughs, fos negre?
(Per descomptat tot això es refereix a l'hom blanc. Pel que fa als musulmans, la història és encara pitjor. La cultura més inhumana, esclavista i misògina del món ha estat i és la islàmica).